Recordes quan
Retorn a l'Olimp
El Bàsquet Club Andorra va culminar ara fa una dècada el somni de tornar a la Lliga ACB, després de 22 anys d’absència. Superats els reptes esportius, va fer falta treballar de valent als despatxos per certificar l’ascens.
Els jugadors del River Andorra MoraBanc durant la celebració al Poliesportiu.
És dissabte 22 de març del 2014. Jugadors i membres de la junta i de l’staff tècnic del Bàsquet Club Andorra –aleshores River Andorra MoraBanc– es reuneixen en un local d’oci de la capital per seguir per televisió un partit clau per al futur immediat de l’equip, el que enfronta el Breogán de Lugo i el Palència. El matx se salda amb una còmoda victòria dels gallecs (92-81) i la botzina final desferma l’eufòria entre els assistents: després de derrotar La Corunya el dia anterior (79-62), el combinat andorrà necessitava que els de Palència perdessin per poder tornar, 22 anys després, a la Lliga ACB.
“Portàvem una temporada impecable, vam poder mantenir el primer lloc de la classificació gairebé tot l’any i ens esperàvem aquest desenllaç. Va ser la culminació d’un somni”, recorda el president de club, Gorka Aixàs. Un somni que la temporada anterior havia quedat a tocar, i que ara es feia realitat gràcies a la persistent feina desenvolupada tant pel tècnic Joan Peñarroya com per una plantilla en què destacaven noms com Pablo Sánchez, Marc Blanch, Thomas Schreiner, Jordi Trias, Shaun Green o David Navarro.
La festa amb l’afició va celebrar-se divendres següent, amb contundent victòria contra el Planasa Navarra inclosa i en un Poliesportiu ple a vessar. L’equip va alçar el trofeu de la LEB Or en el millor ambient possible.
Però un cop superada la ressaca inicial, encara quedava pel davant la tasca més feixuga, complir amb els durs requisits extraesportius per ingressar a l’ACB. “El cànon d’entrada era molt alt i les condicions, molt restrictives. Per mèrits esportius érem equip ACB, però encara quedava molt per fer als despatxos. Poder materialitzar l’ascens no era de cap manera evident”, comenta Aixàs.
En concret, eren necessaris fins a set milions d’euros per fer front al cànon d’ascens, al fons d’ascensos i descensos, a l’aval de garantia i a la confecció d’un equip prou competitiu per consolidar el projecte. A això calia sumar-hi “una important inversió al pavelló, bàsicament destinada a l’ampliació de la grada”, per arribar als 5.000 seients que exigia l’ACB.
Finalment, el mes de juny se certifica el retorn del club a l’èlit del bàsquet espanyol. El dia 11 s’anuncia un acord amb MoraBanc i el Govern que en total ascendeix a 7,5 milions d’euros. D’una banda, l’entitat bancària es converteix en el patrocinador principal de l’equip, que passa a anomenar-se MoraBanc Andorra, a canvi de 5,2 milions. Per la seva banda, l’ajuda de l’executiu puja a 2,3 milions d’euros i el compromís és a tres anys vista.
“Tots plegats ens vam alinear per fer realitat un projecte comú, de país, i vull agrair la implicació de persones que van ser clau en aquest procés, com el cap de Govern, Toni Martí, a qui recordem cada dia amb afecte, o el director general de MoraBanc, Joan Carles Sasplugas”, ressalta el president del club. “L’aposta era arriscada, perquè calia mantenir la bona trajectòria de l’equip i confiar en la fidelitat de l’afició i dels patrocinadors. Per sort, podem estar orgullosos de com ha anat tot.”