Una xarxa via Besiers

És ben sabut que una part de l’emigració andorrana de finals del segle XIX i de principis del XX va dirigir-se a Besiers. La ciutat, de fet, va acabar tenint una colònia d’uns cinc-cents andorrans, que tenint en compte la població del Principat aleshores és una xifra molt destacada.

Aquesta emigració mai va trencar els seus vincles amb l’Andorra d’origen, ans al contrari. I, de fet, aquests vincles es van mantenir no només a nivell sentimental o familiar, també a nivell econòmic.

En aquest sentit, la xarxa comercial de Casa Cintet (i és ben possible que d’altres empreses andorranes fessin el mateix) va comptar amb els andorrans que vivien a Besiers. I també amb els que vivien en localitats de l’entorn proper.

Quan es van haver d’establir contactes o vies de distribució de producte cap a França, com per exemple amb els llumins que primer s’importaven des de Barcelona i després es fabricaven a Andorra mateix, aquesta diàspora andorrana també va participar-hi i contribuir-hi de manera ben destacada.

Sense tota aquesta emigració andorrana instal·lada a Besiers o a Barcelona, possiblement els contactes des del país cap a aquestes localitats no hauria estat igual.