Sis-cents formatges

Sis-cents formatges: aquest va ser el preu amb el qual els andorrans van decidir que havien de pagar la ruptura de la seva neutralitat. I és que quan va començar la guerra de successió al tron hispànic entre els borbònics i els austriacistes, Andorra es va posar a favor de l’arxiduc Carles d’Àustria, de la família Habsburg, tal com va fer la resta del Principat de Catalunya.

Això, a la pràctica, va suposar anar en contra de Felip V de Borbó, nét ni més ni menys que del copríncep francès. Una ruptura de la neutralitat que podia sortir cara i que, de guanyar els borbons, podia implicar que aquests decidissin absorbir Andorra, ja que al nord i al sud governaria la mateixa família...

Doncs bé, veient com anava la guerra, poc favorable als austriacistes, el 1711 els andorrans van enviar Francesc Bonet en representació del Consell a Saragossa, a la cort de Felip V, per tal de mostrar bona relació amb el monarca i tenir-hi bona sintonia. I és clar, no s’hi va presentar pas amb les mans buides: Bonet va arribar a Saragossa amb sis-cents formatges andorrans per guanyar-se el favor i, sobretot, el perdó reial.

Al final, però, fou el bisbe Simeón de Guinda qui va evitar que Andorra acabé