Pi i Margall i el coprincipat

Hi va haver un temps en ple segle XIX que a Madrid es parlava sovint d’Andorra. I normalment per coses no gaire bones, com l’habitual acusació de contraban per part dels andorrans, que s’aprofitaven de les franquícies comercials amb Espanya per fer una mica de trampa. Teòricament, Andorra podia comerciar amb Espanya sense aranzels aquell bestiar criat a Andorra, i alguns andorrans el que feien era adquirir-lo ja criat a França i vendre’l a Espanya fent-lo passar per andorrà.

D’això se’n van queixar molt, els polítics espanyols, però en el context de la Tercera Guerra Carlina, en la qual el bisbe Caixal havia pres part en contra de l’estat, a Madrid també es va començar a parlar d’un altre tema: la sobirania dels bisbes d’Urgell sobre el país.

En aquest sentit, el veterà polític federalista Francesc Pi i Margall va ser un dels pioners a defensar que Espanya havia de fer-se amb la sobirania sobre Andorra. Ho va dir el 15 de setembre de 1874 en un article publicat a la revista El nuevo régimen. Literalment va afirmar que “sería hora ya de que el Gobierno pensara seriamente en privar a los Prelados de Urgel de toda ingerencia en Andorra y reivindicase para la nación esa soberania”.

Una frase que anunciava tot el que vindria...