Quan el Consell volia celebrar els 1.100 anys

Any 1894, dia 7 de maig. Reunió del Consell General. El llibre d’actes recull una d’aquelles referències que tant fascina els historiadors. Textualment, diu: “En virtut de que fa est any 1100 anys que lo nostre pais es posat ab república neutral, se ha proposat fer festa Nacional lo dia que se asignará”.

Així mateix com ho senten, la institució conciliar del país considerava que la data de fundació d’Andorra era l’any 794, és a dir, exactament onze segles enrere del moment en el qual el Consell prenia la citada decisió de fer festa nacional per commemorar l’efemèride.

Aquesta referència l’ha localitzat l’historiador Jordi Guillamet, l’encarregat de dirigir el procés de transcripció de totes les actes històriques de la institució per encàrrec del mateix Consell General. I, com és lògic, a Guillamet el va sorprendre la decisió que van prendre els representants andorrans, ja que, a priori, els historiadors no han considerat pas que el 794 succeís res prou rellevant per identificar aquest any com el de fundació d’Andorra. Com s’explica, doncs, l’elecció d’aquesta data?

Primer de tot, cal que ens situem en el context de finals del segle XIX, una època de reivindicació nacional arreu del continent europeu que el Principat, a la seva manera, també va viure, tal com demostren exemples com aquest. Estem en el moment de reivindicació del passat històric, dels orígens, dels herois fundacionals, el temps del naixement d’himnes, uns vents que aquí es van traduir amb això tan comú a la resta d’indrets: la celebració d’una festa nacional.

Val a dir, d’altra banda, que en aquests anys el Consell mantenia un important litigi per la sobirania del país, especialment amb el Copríncep episcopal, amb el qual hi havia disputes des del conflicte dels casinos del 1868. Les disputes entre Consell i Copríncep havien fet emergir tot un argumentari que defensava el paper preeminent del Consell en el si del país d’acord amb la documentació històrica. I entre aquesta documentació hi havia, és clar, la cèlebre Carta Pobla, atribuïda a l’emperador carolingi.

El creixent nacionalisme del XIX també es va deixar sentir amb la voluntat d’una festa nacional

Avui, tots els especialistes consideren que aquest document, que diu que Carlemany i Lluís el Pietós van repoblar les valls andorranes després de la conquesta musulmana, és fals, i que va ser elaborat per part dels mateixos habitants del país al segle XII per limitar el poder que els bisbes d’Urgell estaven consolidant a Andorra.

Durant el segle XIX, però, hom encara atribuïa una certa autenticitat al document en qüestió, sobre el qual es basa la llegenda i l’himne andorrà El gran Carlemany. De fet, són molts els viatgers que, de visita a Andorra en aquelles dates, repeteixen la història llegendària de la fundació per part de Carlemany i el seu fill Lluís. Aleshores era el relat històric imperant.

La datació de la Carta Pobla era la clau per fixar l’origen històric d’Andorra

I és clar, les autoritats andorranes no es van estar d’emparar aquell suposat diploma carolingi per defensar els seus interessos. Sabem, per exemple, que el 1893 es van endur la còpia que devia reposar a la Casa de la Vall a París, on A. de Jermon en va fer una traducció jurada per la cort d’apel·lació. Aquella mateixa traducció es va publicar a Le Journal el mes d’abril, i al cap de poc temps també en va aparèixer en traducció castellana, primer al diari madrileny anomenat El Imparcial (1894) i, posteriorment, a La Vanguardia barcelonina (1896).

Aquestes publicacions no feien més que animar aquell debat jurídic i historiogràfic que coneixem amb el nom de la Qüestió d’Andorra, i que va fer córrer rius de tinta per aquelles dates sobre la preeminència de França, Espanya, el copríncep episcopal o el Consell sobre Andorra. De fet, un dels motius de polèmica va ser l’autenticitat de la mateixa Carta Pobla, la qual eminents paleògrafs francesos ja consideraven una falsificació força dolenta en aquells darrers anys del segle XIX.

En tot cas, al considerar-se el document fundacional, la data de la Carta Pobla és la que marcava l’origen de la història del país. I quina era aquesta data?, es preguntaran. Doncs és difícil de dir, perquè el suposat document carolingi està datat textualment l’any vint-i-quatre de Nostre Senyor (que vindria a ser el 24 després de Crist) o, sent generosos, el vint-i-quatre del regnat de Carlemany, que seria el 792. En aquells temps medievals, els anys els marcaven els regnats dels monarques, i Carlemany havia començat a regnar el 768, d’aquí que sumant-li vint-i-quatre anys donés aquesta data del 792. Val a dir que també hi ha qui ha datat el document a l’any 805, però sense gaire fonament si ens remetem al que diu el text original que hem mencionat.

D’on surt, doncs, la data del 794 per commemorar els mil cent anys de la fundació del país? Doncs és difícil de dir, però, en tot cas, era una de les datacions que aleshores s’atribuïen al document, tot i que no l’única. Només cal llegir, per exemple, el volum titulat La República de Andorra (1896), de l’excursionista català Artur Osona, que diu que el document fou escrit “en lo ditxós any set cents vuytanta quatre de Nostre Senyor”. Tal com explica el mateix Osona, a ell n’hi va fer arribar una còpia “l’il·lustrat Sr Plá, metje de Las Escaldas”. Pla va enviar a l’excursionista la traducció que n’havia fet el parisenc Jermon, i aquest la va reproduir.

Quina disbauxa! Per uns la Carta Pobla era del 784, d’altres deien que una dècada posterior, el 794... El més curiós de tot plegat és que el mateix Consell General es contradeia en l’opuscle que va publicar el 1894 titulat La cuestión de Andorra, i que va fer arribar al bisbe i al Papa a Roma en el context que esmentàvem de reivindicació del seu paper en el si del país. En aquest, després de fer un resum dels suposats privilegis que Carlemany havia concedit als andorrans per defensar el seu argumentari, textualment se citava la part final del document i es reblava amb un “fecha que corresponde al año 792”!

Qui va trametre aquesta còpia al Consell fou el canonge urgellenc Ramon Martí, que va comprovar ell mateix la data dient que era del 792. I encara n’hi ha més: se’n conserva una traducció catalana a la documentació del Comú de Sant Julià, en un volum d’escriptures i privilegis elaborat entre el 1893 i el 1906. I saben què? Doncs en aquell cas la dataven el 784, com Osona...

Com podem veure, a finals del segle XIX ningú sabia amb exactitud quan calia datar de manera precisa la Carta Pobla. Al tractar-se d’un document fals i força mal fet, la datació no s’aguantava per enlloc i al final hi havia tantes propostes com caps pensants.

En conseqüència, i malgrat tenir-ne la intenció, era molt difícil datar amb precisió quan calia celebrar els mil cent anys de la història del país, com el Consell pretenia el maig del 1894. Possiblement per això, aquesta pretensió no va arribar a fer-se mai realitat, fins al punt que ja a principis de la centúria següent els actes de reivindicació nacional es van anar vinculant amb el dia de Meritxell. El 8 de setembre de 1913 es va coronar la Verge com a Patrona d’Andorra, i el dia va esdevenir, aquell sí, la festa nacional del país. La Carta Pobla passava així a ser part de la llegenda i, d’aquesta, nasqué l’himne.