El testament de Pompeu Fabra

Un altre català que va decidir fer testament a Andorra com Pau Casals va ser Pompeu Fabra, una història que potser és més coneguda que la del músic per l’exposició que fa uns anys es va fer sobre el tema.

El 2018 es va commemorar l’Any Fabra amb motiu dels 150 anys del seu naixement. Com saben, Fabra fou l’autor de la Gramàtica Catalana (1918) i del Diccionari de la Llengua Catalana (1931). Figura clau, doncs, en establir la normativa moderna de la nostra llengua. En aquella commemoració, i gràcies a un acord amb la família, es va poder exposar el testament fabrià, establert a Andorra.

Fabra el va dictar al notari episcopal Rossend Jordana a Sant Julià de Lòria el 27 de novembre de 1947. Aleshores, com Pau Casals, també residia a Prada de Conflent, i va haver de traslladar-se al país per testar en un viatge, passant només per territori francès, que en aquell temps era una mica més llarg i pesat del que és avui.

La de testar al país va ser una decisió que el filòleg va fer pel seu evident compromís amb la llengua catalana i per deixar les seves darreres voluntats amb la llengua que li era pròpia i a la qual havia consagrat la major part de la seva vida.

L’endemà de testar, tornava cap a Prada.