La muntanya i la marca

Al voltant de l’any mil, Andorra pertanyia a l’antic comtat d’Urgell. Aquesta vinculació va durar molt de temps, segles fins i tot, per bé que és cert que a partir de la compra per part del bisbe d’Urgell del 1133, les valls andorranes van començar a tenir una història cada vegada més pròpia. Una història que, com saben, s’escriu entre bisbes i els senyors de Caboet, de Castellbò i de Foix, i que culmina amb lletres d’or amb el cèlebre Pariatge que va crear un model polític específic. Però tot això possiblement no hauria passat si els comtes urgellencs no haguessin tingut aquesta vocació tan i tan gran de conquerir nous dominis a la frontera amb els musulmans i, fins i tot, d’anar a fer la guerra en terres lleoneses i castellanes. Aquesta política els va tenir allunyats del nucli originari del comtat, quelcom que a mitjan segle XI ja començava a ser molt evident. Alguns documents ja parlen de les terres de la marca (la frontera) i la muntanya (el nucli originari), en una separació més de fet que de dret que va tenir conseqüències. El sud, prop de Balaguer, va esdevenir el centre del poder comtal, mentre que el nord va quedar a mans de l’Església d’Urgell i de les famílies nobiliàries. Això explica, i molt, el que passaria amb els anys al país.