I per què no passejar per Guadalajara?
Els editors desplaçats a Mèxic han tornat convençuts de la vàlua de l'experiència, i creuen que té interès continuar amb la internacionalització
Arimany, Joval, Viu i Gálvez, a la FIL de Guadalajara.
Té sentit anar a l’altra punta del món, en un certamen com la Feria Internacional del Libro de Guadalajara (la FIL, per als amics)? Aquesta és la primera pregunta que traslladem als editors que s’hi van desplaçar a principis d’aquest mes amb el suport del ministeri de Cultura, i la resposta que donen és un sí rotund. Hem de dir que fins ara es tracta de l’aventura més exòtica de les nostres editorials, només equiparable a Frankfurt quan hi va ser convidada la literatura catalana el 2007 i una incursió, amb representació de llibres del país, fa uns anys a la fira del llibre de Buenos Aires. Però aleshores el sector no tenia el múscul que té ara.
A Guadalajara hi van anar Jan Arimany de Trotalibros, David Gálvez, de Medusa i també representant Anem, i Lluís Viu, d’Editorial Andorra, i els tres consideren que l’experiència ha estat d’allò més positiva. “La FIL és la fira més important de tot Llatinoamèrica i tenir-hi presència és la manera d’internacionalitzar la nostra producció a l’altra banda de l’Atlàntic i de donar a conèixer també la nostra literatura”, afirmen.
Jorge Cebrián, presentant a Organyà el setembre.
Hem de pensar que aquest certamen reuneix gairebé un milió de visitants en nou dies, i que és una concentració de lectors, editors i professionals del sector com agents literaris i distribuïdors pràcticament únic al món. Enguany, Barcelona i la seva literatura eren les convidades d’honor, cosa que va suposar un desplegament d’una delegació cultural i política catalana de primer ordre a Mèxic, cosa que també va beneficiar la visibilització de les nostres lletres. De fet, algun periodista català com Jordi Nopca destacaven justament que en arribar a la FIL els primers a trobar-se va ser la delegació andorrana.
L’estand d’enguany a la Feria de Madrid.
Però tornem a la pregunta del principi i anem més a fons a la qüestió: per què, Guadalajara? Més enllà de les xifres, els editors coincideixen que és “un mercat amb un potencial realment increïble, tant per distribuir producció andorrana en llengua castellana (ja siguin obres editades o traduïdes d’autors del país) com per vendre drets de publicació”, a la qual cosa fins ara estem poc acostumats.
I és que si els editors poden comprar amb normalitat els drets d’una novel·la i traduir-la el català, de la mateixa manera poden aspirar a vendre els seus autors perquè siguin traduïts a d’altres llengües. El que per alguns podria ser una marcianada, és la cosa més normal de qualsevol literatura consolidada i, la nostra, cada vegada ho està més. Rubio, Colom, Gálvez, Villaró o Valls, sense anar més lluny, són autors amb els quals podem mostrar-nos al món amb molt d’orgull. I hi ha històries que s’expliquen que poden interessar igual un lector català de les Terres de l’Ebre com un lector mexicà a Guadalajara. Les peripècies de Boris Skossyreff que ha relatat Cebrián en el seu documental ja fa dies que corren per les pantalles de mig món, ¿per què la seva novel·la de no-ficció hauria de quedar limitada al mercat català o a l’espanyol estrictament? Però és clar, cal també que nosaltres creguem en el nostre potencial més enllà de les nostres fronteres.
Editors i ministeri de Cultura valoraran passat festes l’impacte de la presència a Mèxic
De l’anècdota no se’n pot fer categoria, és evident, però Gálvez explicava entusiasmat a la seva tornada que davant l’estand d’una editorial que també es diu Medusa i té seu a l’altra banda de l’Atlàntic, una lectora demanava pel Muertos, ¿quien os ha muerto?, d’Iñaki Rubio. Sí, tal com ho senten. Es tractava, és clar, d’una lletraferida mexicana que mirava programes televisius sobre llibres també de canals internacionals i que, per causalitat, havia topat amb la història de la darrera condemna al Principat.
A destacar a favor de l’edició andorrana a Mèxic hi ha el factor Trotalibros, que no només és conegut en molts llocs d’Amèrica llatina, sinó que també disposa de distribució en països com Mèxic, Argentina o Xile, per citar-ne alguns. Jan Arimany, el seu editor, va ser un dels reclams de la delegació andorrana i, fins i tot, va participar en alguns actes de la mateixa FIL. Més motius, doncs, per no pensar que un destí com Mèxic pugui ser una idea excèntrica.
Gálvez, Arimany i Viu coincideixen en les possibilitats per a Andorra que obre la FIL
La conclusió global, doncs, és que la presència a la FIL ha estat d’allò més positiva i els editors esperen ara que els contactes que van fer-hi tinguin algun retorn. Per exemple, contactes amb distribuïdors locals per valorar si hi ha d’altres editorials que poden trobar el seu encaix a l’altra banda de l’oceà. En tot cas, consideren que com a primera presa de contacte més oficial (Arimany ja hi havia anat pel seu compte fa un parell d’anys), ha valgut la pena. Una sensació que també tenia en tornar Joan-Marc Joval, que s’hi va desplaçar com a representant del ministeri de Cultura i que va sorprendre’s positivament del que representa la FIL per al món del llibre.
Passat festes, la delegació andorrana i el ministeri es reuniran per valorar l’impacte de la iniciativa i determinar l’interès que pot tenir a curt i mitjà termini. Hom es pot preguntar, per exemple, si es podria plantejar un estand mínim a la FIL o quines col·laboracions es podrien establir amb l’Institut Ramon Llull per aquesta fira o per d’altres a les qual la institució també té presència a escala internacional.
Mig de broma i mig seriosament, Lluís Viu plantejava per què algun dia no pot ser Andorra la literatura convidada en un certamen com la FIL. Queda molt, per a això, és obvi, però alhora és una afirmació que obliga a reflexionar sobre si hem de considerar que la nostra cultura és exclusivament local (i que, per tant, s’ha d’expressar i moure només dins de les nostres fronteres i als territoris limítrofs) o si podem considerar que és homologable a qualsevol cultura del món i, per tant, podem tenir presència internacional igual que la resta de cultures, tot reconeixent la nostra petitesa i el nostre múscul.
Un any per emmarcar
Si fem una mica de balanç, realment aquest any ha estat d’allò més prolífic per a les editorials d’Andorra. No només per la presència a Guadalajara, sinó per l’èxit registrat en d’altres fires a les quals s’ha assistit conjuntament, com Organyà, Barcelona i Madrid. La presència a la Setmana del Llibre en català a Barcelona ja té més d’una dècada de recorregut i el Matí d’Andorra s’ha instaurat com a part intrínseca de l’esdeveniment. Fins i tot, s’ha començat a plantejar la possibilitat que es pugui ampliar més hores, però això dependrà de la capacitat de la mateixa Setmana d’encabir més actes. I, enguany, la Feria del Libro de Madrid va ser un autèntic èxit, en la qual es va assolir la xifra de mil llibres venuts a l’estand d’Andorra. A hores d’ara, doncs, no queda cap dubte que aquestes tres cites són nuclears pels nostres editors, que no renuncien a valorar la presència en d’altres si la capacitat humana i econòmica ho permeten. Veurem si en els pròxims anys, l’experiència exòtica de la FIL esdevé part de la normalitat com ho és ja avui Madrid, per exemple.