LES NOSTRES HISTÒRIES
El Copríncep finat al país

Coprínceps
Històricament, els coprínceps d’Andorra han viscut fora del país del qual eren cosenyors sobirans. Un a Palacio, a la Seu d’Urgell, i l’altre segons l’època: primera a Foix, després de Pau i finalment a Versalles i a París. Això ha fet que cap hagi nascut al Principat, és clar, i que pràcticament cap hi hagi traspassat, ja que la presència a Andorra ha estat puntual en forma de visites. I això parlant del Copríncep episcopal, perquè al francès, fins a mitjan segle XX, no se li havia vist mai el pèl.
Doncs bé, l’únic Copríncep documentat que va finar a Andorra és el bo de Simeó de Guinda i Apeztegui, d’origen navarrès i nascut l’any 1659. El 17 de setembre de 1717, sis dies després de la caiguda de Barcelona durant la guerra de Successió, fou nomenat bisbe d’Urgell pel monarca Felip V, el primer Borbó d’Espanya.
De Guinda va ser un gran defensor d’Andorra, sobretot quan el mencionat Felip volia aplicar-hi el Decret de Nova Planta i equiparar el Principat a Catalunya. A la seva resistència li devem que Andorra sigui avui el que és!
Doncs bé, Simeó de Guinda va morir el 27 d’agost de 1737 a la rectoria de Sant Julià de Lòria, on es trobava fent una visita pastoral. Potser això mereixeria algun tipus de record en el nomenclàtor lauredià?