Enclar en desús al segle X

Històricament i des de temps tardoantics, la fortalesa del Roc d’Enclar havia estat la principal d’Andorra. El castell havia jugat un paper de punt central de la vall i havia actuat com a fortalesa defensiva del regne visigot respecte dels francs, rivals territorials i enemics. Després de la conquesta carolíngia d’Andorra, el castell d’Enclar hauria passat a desenvolupar el paper de punt central del domini comtal al pagus d’Andorra.

Això, és clar, fins a principis del segle X, quan sembla que la fortificació (aquí fotografiada per Guillem de Plandolit) queda en desús. Possiblement el perill ja no venia del nord i, a més, l’interès estava en la frontera sud. Però, només això?

No deixa de ser curiós que a la segona meitat del segle X el comte Borrell II decideix edificar un nou castell a Andorra si la fortificació comtal per excel·lència era la d’Enclar. Per què no la fa reconstruir? Potser els andorrans indòmits de l’època ja s’havien oposat a aquella fortificació temps abans?

Per desgràcia no ho sabem, però sí que sabem, i així ho apunten els arqueòlegs de Bragafolls, que aquest nou castell es va alçar molt al sud del país, prop de la frontera i en un punt que es podia evacuar ràpid cap a la Seu. Potser haurem de repensar aquest període...