Matí d’Andorra per tancar la Setmana i la temporada

La quaranta-tresena edició de la Setmana del Llibre en Català acaba avui al passeig Lluís Companys de Barcelona, als peus de l’Arc de Triomf de la capital catalana. En aquesta edició, els editors i el Govern d’Andorra, juntament amb les editorials pirinenques sota el paraigua de l’Associació del Llibre del Pirineu i amb el suport de l’IDAPA, hi han tingut presència a l’estand 41, amb prop de dos-cents títols i la totalitat de les novetats editorials publicades en el context de la rentrée de setembre.

Així doncs, l’Associació d’Editors considera aquesta una cita totalment ineludible del calendari de fires, juntament amb les de Madrid i Organyà. La Setmana aplega la pràctica totalitat de l’ecosistema del llibre en llengua catalana, també amb presència dels editors valencians i balears, i amb la recent incorporació de la Llibreria Catalana de Perpinyà, que inclou també publicacions nord-catalanes. L’edició andorrana hi és present des del 2012 i cada any s’ha anat intensificant més la seva participació, especialment des que es va establir un matí dedicat en exclusiva a les editorials del país i a les pirinenques.

Justament ahir va tenir lloc el Matí d’Andorra a la Setmana 2025, amb la participació d’autors i d’editors. Mònica Bonell, que va inaugurar l’acte institucional en presència de l’ambaixadora del Principat a Madrid, Eva Descarrega, va destacar la riquesa de la producció literària i editorial del país. En aquest sentit, considera que la presència andorrana a la Setmana “demostra la vitalitat del sector del llibre a Andorra, i el situa en el marc del panorama en llengua en catalana, cosa que permet teixir vincles internacionals”.

Bonell va coincidir amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, i amb el conseller de Política Lingüística, en una jornada en la qual des de l’organització de la Setmana es va trobar a faltar una intervenció que acompanyés la institucional del Govern andorrà.

Com a novetat d’aquest any, Montse Milan, en representació de l’Associació del Llibre del Pirineu, va dedicar una ponència inicial per tal de donar a conèixer l’evolució de l’ecosistema propi del llibre pirinenc al llarg de les darreres tres dècades, i va fer èmfasi en el creixement de la producció escrita i de l’activitat editorial en aquest àmbit territorial.

La periodista Noemí Rodríguez, que ja comença a ser, com a Organyà, veterana en aquesta cita literària, va ser l’encarregada de presentar les novetats recents amb presència dels autors i editors de les obres. Una primera sessió va estar dedicada a l’art pirinenc, amb participació de Montserrat Pagès i el seu La pintura mural romànica a l’Alt Urgell i la Cerdanya (Salòria) i de Joan Ramon Marina en qualitat d’editor de Consideracions sobre l’art rupestre i popular, de Jordi Casamajor (Marinada).

La sorpresa del dia va arribar amb Jorge Cebrián i L’estafador que va ser rei d’Andorra (Anem), presentació que va comptar amb la intervenció de Manel Piñero encarnant Boris Skossyreff, tal com ja va fer en el documental que s’ha presentat fa poc. La presència de Boris va cridar l’atenció dels passavolants de la Setmana.

En l’àmbit més literari, Joan Peruga va presentar la seva novel·la sobre la importància dels cuidadors, Sentinella (Editorial Andorra), i tot seguit van prendre la paraula la debutant Laura Tomàs Mora amb Matermorfosis i Enric Gomà com a editor de l’antologia Un centaure a la Rambla de Ramon Reventós (ambdós a Medusa).

El premi Fiter i Rossell 2024, Nil Forcada, va presentar la novel·la Tolls (Pagès), i Francesc Xavier Ambròs va intervenir amb El fil de la vida (Llamps i trons), obra també premiada, en aquest cas amb el Carles Borromeu de contes i narracions dotat per Morabanc. Aquest darrer bloc literari el van tancar Jordi Corominas i Llorenç Planes amb El cantó fosc del Cadí (Salòria).

Per cloure la jornada i també com a acte que sortia de la configuració habitual, els actors Pere Tomàs i Elena Santiago van dur a terme una lectura dramatitzada d’Un any de la nostra vida (Editorial Masegosa), obra de teatre del traspassat Xavier Fernàndez.

Autors i editors assistents a la jornada van destacar la importància de l’oportunitat de tenir presència en una celebració com aquesta.

Pel que fa a les vendes, i pendents encara de tancar les xifres finals un cop acabi avui la fira, l’estand andorrà ha registrat uns dos centenars i escaig de llibres venuts, fet que suposa que enguany les vendes hauran estat inferiors que les que es van registrar l’any anterior. El 2024 es van vendre un total 333 exemplars, una xifra que significava un increment de 86 títols venuts respecte a l’any 2023.

Bonell va destacar la importància de la presència andorrana a la Setmana

L’alça de l’any passat s’explicava en bona part pel canvi de dates (es va fer coincidir la Setmana amb la Mercè) i la ubicació (es va traslladar al cèntric Arc de Triomf i es va deixar enrere el Moll de la Fusta), però malauradament aquest efecte novetat no ha tingut continuïtat. En tot cas, en línies generals, la sensació de la delegació andorrana a Barcelona és de satisfacció.

Bonell va destacar la importància de la presència andorrana a la Setmana

Entre els títols més demanats a l’estand andorrà, les vendes les liderava ahir L’estafador que va ser rei d’Andorra, seguit de Bolets mengívols i tòxics de la Cerdanya i El cantó fosc del Cadí (ambdós de Salòria). El cert és, però, que possiblement per no ser títols que habitualment es troben a les llibreries catalanes, la major part dels que es porten a la Setmana generen interès entre els lectors i els passavolants.

Amb Barcelona acaba estrictament la temporada de fires dels editors andorrans, que en total sumen trenta dies l’any internacionalitzant les lletres del país.

Rumb a Guadalajara

El mes de maig de l’any passat el ministeri de Cultura va anunciar la voluntat de participar enguany en la FIL, la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara, a Mèxic, que és la més important del món en llengua castellana. Aquest any Barcelona és la ciutat convidada i, per tant, serà una magnífica ocasió per fer lluir la literatura catalana en una palestra tan important com aquesta.

Des del ministeri de Cultura es veia força difícil participar-hi amb un estand propi i portant-hi llibres andorrans a causa de l’elevat cost que implicava en conjunt, però hi havia la predisposició d’afavorir aquells editors professionals que d’una manera o altra es poguessin beneficiar dels contactes a la FIL amb distribuïdors, llibreters, lectors i representants de drets d’autor.

Finalment, i aquí la bona notícia, hi haurà una petita delegació de quatre editorials del Principat que hi participaran del 28 de novembre al 3 de desembre per difondre la feina andorrana. Aviat en parlarem en detall.