Carvajal y Hué i Laurèdia

Un dia fas un passeig tranquil·lament per Sant Julià i et trobes caminant pel carrer dedicat a Carvajal y Hué, un senyor nascut a Màlaga i traspassat a Madrid a finals del segle XIX. Segurament és un dels carrers més curiosos de tot el nostre nomenclàtor, cosa que s’explica per una relació molt concret amb Andorra.

Ens hem de situar en un segle molt interessant de la nostra història, el XIX, en el qual les franquícies comercials andorranes eren posades en dubte per part de l’estat espanyol. Les franquícies eren fonamentals per a la supervivència d’Andorra: el comerç exterior del país, especialment el de bestiar, en depenia enormement. El problema és que Andorra sovint jugava a un doble joc (els seus polítics feien l’andorrà) i recurrentment protegien els carlins, acèrrims enemics de la monarquia regnant a Espanya. Aquest fet, juntament amb el contraban, va ser el que va marcar l’inici del conflicte per a les franquícies, ja que Espanya les limitava per forçar Andorra a no protegir carlins el país.

Doncs bé, el bo de Carvajal y Hué, el 1895, va fer una arenga a les corts espanyoles defensant el manteniment de les franquícies i a Sant Julià, que aleshores ja era un nucli comercial, li ho van agrair dedicant-li un carrer.