Skossyreff també era el rei de la seducció

Si a l’Andorra de 1934 hi hagués hagut premsa rosa, avui disposaríem d’una immensa hemeroteca sobre les relacions romàntiques més o menys esporàdiques del ja cèlebre autoproclamat rei Boris Skossyreff. I és que en els darrers anys, la recerca ha permès treure a la llum el nom de moltes de les seves amants, fent de Boris també el rei de la seducció. De fet, a Andorra va arribar-hi amb dues amants, que va fer allotjar estratègicament en parròquies diferents, però la cosa no acaba aquí, al llarg de la seva vida va tenir nombrosíssimes relacions, algunes de les quals romanen encara en el misteri.

Quan Boris va arribar a Andorra el 1934 ho va fer amb Florence Marmon i Phyllis Heard. Marmon va ser una de les conquestes més destacades de la seva vida: era l’exmuller de Howard Marmon, enginyer i fundador de la companyia automobilística homònima que l’havia portat a fer-se milionari. Florence aleshores vivia a Mallorca de rendes i amb Boris va establir una relació enmig d’un huracà d’orgies, cocaïna i intercanvis de parella que van atraure tots els focus mediàtics de la premsa de l’època.

Pel que sembla, la pobra Florence es va creure les fantasies megalòmanes de Boris, fins al punt d’acabar la seva vida en una situació mental de patiment i desesperació en veure que tot allò no tenia res de real.

Heard va arribar també a Andorra provinent de Mallorca: ambdues creien que l’altra era la secretària i Skossyreff va encarregar-se de jugar a dues bandes separant els seus allotjaments. Però la cosa no acaba aquí, ja que pel que sembla també va seduir una tercera amant, aquesta vegada de l’esfera local: una pèl-roja, físicament ben poc agraciada però provinent d’una bona família amb la qual el rei es passejava en el seu periple andorrà.

Totes elles compartien una atracció per a Boris, que sens dubte devia tenir un magnetisme i un carisma especial. Possiblement, la bona educació rebuda en el si de la noblesa russa, el seu do de llengües i la bona planta que presentava van ajudar a fer la resta. Per la seva banda, Skossyreff era un estafador i com a tal vivia de mentides més o menys convincents i, sobretot, dels diners de les seves amants, que es van convertir al llarg de la seva vida en les seves principals mecenes. En aquest sentit, durant la seva estada a Andorra ell mateix va explicar a la premsa que tenia un mecenatge a través d’una senyora rica de seixanta anys. Una mentida més o una altra amant?

Mentre Skossyreff vivia les seves aventures mallorquines i andorranes, havia deixat a Sant Canat, un poble tranquil de la Costa Blava francesa, la seva primera esposa, Marie-Louise Claire Parat. Quan es van conèixer, ell tenia vint-i-cinc anys i ella trenta-nou, una diferència d’edat relativament significativa en aquell temps, i més tenint en compte que ella era la gran. Val a dir que Marie-Louise Parat tenia ja una certa mala fama que la precedia, en bona mesura pel seu amant romanès amb qui havia recorregut mig Europa i el qual la policia francesa considerava perillós per a la seguretat nacional... En ella, però, Skossyreff va veure una dona amb contactes i, sobretot, recursos: procedia d’una família rica de comerciants i això, per a algú com Boris, era una oportunitat.

A Andorra sembla que va mantenir una relació amb una pèl-roja de casa bona

Després del periple de l’expulsió andorrana, de la detenció a Madrid i de l’exili a Portugal, Boris no va tenir cap remordiment de tornar a compartir llit amb la que oficialment seguia sent la seva esposa, Marie-Louise. Això demostra els pocs escrúpols que tenia i el tracte cap a les dones, a les quals considerava l’eina per poder complir les seves fantasies i objectius. En aquest sentit, cal no oblidar la cara fosca de Skossyreff i també les notícies que van aparèixer regularment a la premsa sobre els maltractaments a les seves amants. En algun mitjà s’especificava, a més, que quan “els pegava, ho feia en italià”.

Marie-Louise va compartir la sort del seu marit, sobretot en l’etapa en el qual fou col·laborador dels nazis després de passar per un camp de concentració. Acabada la Segona Guerra Mundial, ella també fou assenyalada pels vincles amb el nazisme i, en conseqüència, condemnada.

Però quan Boris va ser condemnat a vint-i-cinc anys a treballs forçats en un gulag rus, Marie-Louise va seguir sent el seu contacte exterior i a qui li demanava coses, com un monocle graduat, crema Nivea o Nescafé. Ella, doncs, va estar sempre al seu costat, però un cop Boris va ser alliberat se’n va desentendre fins al punt de divorciar-se’n. El motiu és que Skossyreff considerava que ja no podia aportar-li res, ni econòmicament ni tampoc físicament, ja que Marie-Louise havia envellit força aleshores. Va acabar els seus darrers dies a Boppard, malvivint en una casa realment senzilla.

Boris va fer testament a favor d’una dona suïssa amb la qual no se li coneix vincle

Boris aleshores ja havia posat l’ull en futures conquestes. Fou a Davos, en un sanatori-balneari, on va conèixer Roswitha, una jove d’uns trenta anys. Skossyreff aleshores ja en tenia uns setanta, però conservava la planta i el seu carisma natural. Aprofitant-se que Roswitha havia acabat de perdre la seva parella de tota la vida, Boris la va captivar, fins al punt d’acabar-s’hi casant. I això malgrat les advertències de la mare de Roswitha, que veia en ell el que era, un estafador i un barrut que vivia a costa seva.

Podria ser que Roswitha es veiés forçada al matrimoni pel fet d’haver-se quedat embarassada de Boris. Establert el matrimoni, Skossyreff va aconseguir el control de la situació i va limitar la vida d’ella, fins al punt de no deixar-la treballar o conduir. Finalment, el fill que ambdós esperaven va acabar morint abans del part o poc després i això va permetre a Roswitha poder trencar definitivament la relació i el matrimoni amb aquell home quaranta anys més gran que ella. Això sí, no es va casar mai més i va mantenir fins a la seva mort el 2018 el cognom Skossyreff.

Com dèiem, Boris se servia de les dones com una eina per assolir els seus objectius, però també és cert que en ell hi devia haver quelcom d’atractiu que el feia interessant, i no només entre persones del sexe contrari. En la seva joventut, durant el seu pas per l’exèrcit, van córrer rumors sobre la seva conducta sexual considerada inapropiada amb altres oficials, la qual cosa va suposar-li l’expulsió de l’exèrcit. Si això fou cert o van ser només rumors possiblement segueixi sent un misteri, com també els altres rumors vinculats als problemes que va tenir amb nens de Boppard durant la seva vellesa, i que també permeten fer preguntes sobre les seves preferències.

Sigui com sigui, i tornant a les amants, la llista segurament sigui ampliable i, en tot cas, queda un gran enigma per resoldre: en el seu testament, Skossyreff va deixar tot el que tenia (quinze mil marcs alemanys) a una dona suïssa amb la qual no se li coneix cap vincle. Tot sembla indiciar, doncs, que la llarga llista d’èxits amorosos no acaba aquí.