Organyà dona de nou el tret de sortida a la rentrée literària

El primer diumenge de setembre és una data marcada en vermell en el calendari de tots els amants de la lletra impresa de les nostres latituds, perquè a Organyà té lloc durant tot el cap de setmana la Fira del Llibre del Pirineu, enguany la vint-i-novena, que dona el tret de sortida a la rentrée literària de la tardor. I els que ho tenen més ben marcat són els editors locals, que cada vegada s’han homologat més als seus companys del Runer en avall, els quals després de Sant Jordi tenen el segon moment més intens de publicació de novetats en el mes de setembre, coincidint amb la Setmana del Llibre en Català.

Des de fa uns quants anys, la presència andorrana a Organyà s’ha anat intensificant al ritme que creixien les publicacions al país i el nombre de segells editorials. Enguany, a l’espai dedicat als llibres d’Andorra, hi són presents sis segells: Editorial Andorra, Trotalibros, Anem, Medusa, Marinada i Masegosa. Lluny queden els anys en què l’editorial degana del país, Editorial Andorra, estava sola a peu de trinxera (estem parlant d’abans del 2016), o encara quan s’hi van sumar Límits i també Anem, ja el 2017. Però aleshores cada editorial hi anava pel seu compte, i no va ser fins al 2019 que els tres segells van decidir agrupar-se per assistir conjuntament a fires del llibre, entre les quals la del bressol de les homilies.

A partir del 2022 aquesta presència conjunta va créixer amb Medusa i Trotalibros, i d’aleshores ençà fins a assolir les editorials que avui formen part d’aquest curull estand conjunt. Del 2016 cap aquí, han plogut moltes novetats, i sobretot ha crescut forassenyadament el nombre d’autors del país, que a finals del segle passat es comptaven amb els dits d’una mà i al tombant de mil·lenni amb les dues encara n’hi havia prou. No sabem quant durarà, però és evident que vivim els anys daurats de la nostra edició i producció amb ADN Andorra.

Per Organyà hi desfilen aquest cap de setmana un bon nombre d’autors del país que presenten les seves novetats dels darrers mesos. És el cas d’Eva Arasa amb L’ànima separada del cos, Marc Cortès amb Colls d’ampolla, el Xarnego de Txema Díaz-Torrent, Joan Peruga i el seu exitós Sentinella, Mercè Aznar amb el poemari Yuriko i el darrer guanyador del Fiter i Rossell, Nil Forcada, amb la novel·la Tolls. Completen l’elenc de luxe Cristina Rodríguez Ramos (La Canòlich i el misteri de la neu) i Jordi Casamajor (Consideracions sobre l’art rupestre), que també han estat presents a la fira, en aquest cas signant llibres.

Això pel que fa a títols publicats a la primera meitat de l’any. Però si ens centrem específicament en la rentrée literària, a Organyà s’ha viscut la primera posada en escena de dos títols acabats de sortir del forn. D’una banda, Laura Tomàs Mora i el seu Matermorfosis (Medusa), un aplec de disset relats de l’autora andorrana que tenen la maternitat com a eix central i que versen sobre l’amor, el desig, la pèrdua, la família, la violència i un llarg etcètera a través de diversos gèneres literaris. L’aposta de l’editorial pretén donar a conèixer al gran públic una autora del país que no és pas debutant, ja que té un interessant currículum de relats publicats en castellà i català en revistes i antologies, a més de ser una de les impulsores del premi Bagaleu, atorgat aquest 2025 per primera vegada.

I juntament amb Tomàs Mora, també ha tingut ocasió de defensar la seva flamant novel·la Jorge Cebrián, ell sí debutant en el gènere amb L’estafador que va ser rei d’Andorra. Boris Skossyreff, una novel·la de no-ficció basada exclusivament en el treball d’investigació de més de dues dècades que va desenvolupar per dirigir el documental homònim, el qual ha recollit ja diversos premis internacionals i que s’estrenarà als cinemes el pròxim 17 de setembre coincidint amb la publicació del llibre aquella mateixa setmana. La novel·la compta amb desenes de fotografies, retalls de premsa i documents inèdits sobre l’estrambòtic personatge que el 1934 es va proclamar per uns dies rei d’Andorra.

Per l’escenari principal d’Organyà hi ha passat també Jan Arimany, editor de Trotalibros, que ha parlat en el marc del centenari del naixement de James Baldwin de dues obres traduïdes i publicades pel seu segell: Pregoneu-ho als quatre vents i L’habitació d’en Giovanni. Si bé el segell d’Arimany no publica novetat en català aquest setembre, en castellà segueix la seva singladura prolífica amb la recuperació de dos nous clàssics: Qué verde era mi valle de Richard Llewellyn (publicat originalment el 1934) i Un film (3.000 metros), la darrera novel·la de Víctor Català, del 1926, a través de la qual l’editorial reincideix a apropar al lector en llengua castellana la cèlebre autora catalana després de fer-ho amb Soledad.

La Fira del Llibre del Pirineu acull la pràctica majoria d’editors en català de la serralada

Des de l’Associació d’Editors d’Andorra valoren molt positivament la presència de les lletres del país a la fira, una presència que consideren fonamental en el context d’internacionalització del llibre andorrà, el qual sovint es troba amb dificultats per arribar més enllà del mercat del país. En aquest sentit, des de l’EdA consideren que la fira d’Organyà és la manera de mostrar conjuntament la producció de les Valls en el context del panorama del llibre a nivell pirinenc.

Cada vegada més editorials andorranes publiquen novetats el mes de setembre

Després d’Organyà, la propera cita serà a Barcelona, en una altra fira considerada estratègica juntament amb la de Madrid: la Setmana del Llibre en Català, que enguany tindrà lloc del 19 al 28 de setembre a l’Arc de Triomf barceloní, que repeteix per tant les dates (coincidint amb la festa de la Mercè) i la ubicació de l’any passat, que van resultar ser un èxit a parer de tot el sector. Pel que fa al matí d’Andorra a la Setmana, enguany se celebrarà el 27 de setembre, i comptarà amb la presència destacada de diversos autors que presentaran també les novetats més recents.

Mort, qui t'ha mort?

Enguany, el premi de relat negre dotat amb 1.500 euros pel Govern d’Andorra en el marc dels premis literari Homilies d’Organyà ha quedat desert. Així ho va decidir el jurat format pels escriptors David Gálvez, Ludmilla Lacueva i Roser Porta, atesa la manca de qualitat suficient dels relats presentats, una vintena, tenint en compte els guardonats dels anys precedents. Entre la nòmina de guanyadors, hi trobem justament Marc Cortès el 2024, amb un relat inclòs a Colls d’ampolla.

El premi es va instaurar el 2021 coincidint amb la vint-i-cinquena edició de l’esdeveniment per part de la ministra Riva amb la intenció d’aprofundir els llaços amb la fira tenint en compte el paper creixent que hi tenien les editorials andorranes. Aquesta és la primera vegada des de la creació que el premi queda desert.