Els editors venen un miler de llibres a la Feria 2025

L’estand d’Andorra a la Feria del Libro de Madrid.
Avui clou la vuitanta-quatrena edició de la Feria del Libro de Madrid, que va començar el passat 30 de maig. En total, disset dies consecutius d’una fira que ha comptat per tercer any consecutiu amb presència andorrana conjunta liderada per l’Associació d’Editors i amb la col·laboració del Govern a través del ministeri de Cultura.
I, sense cap mena de dubte, el titular d’enguany és el rècord de vendes establert per l’estand d’Andorra, que amb dades provisionals a la mà assoleix el miler d’exemplars. Sí, tal com ho senten, un miler de llibres que han sortit dels magatzems dels editors del país per fornir les lleixes dels centenars de lectors que han visitat aquests dies l’estand del Principat. Així, s’han superat a bastament els 860 exemplars venuts en la primera visita el 2023 i els 761 de l’any passat. Un increment que s’explica en part per la consolidació d’aquesta presència andorrana, ja habitual.
Joan-Marc Joval va mostrar la seva voluntat de mantenir la presència futura a la Feria
Estem parlant d’una facturació global que supera els disset mil euros, i que ben segur anima el sector a seguir apostant per ser a Madrid regularment. En comparació, la Setmana del Llibre en català de l’any passat va suposar un total de tres-cents trenta-tres exemplars venuts, tot i que el certamen barceloní dura gairebé la meitat que la Feria.
L’editorial Trotalibros ha estat la cap de cartell a la fira, amb el títol més venut, Eran hermanas, de Dorothy Whipple. Pel que fa al llibre d’autor andorrà més venut, enguany ha estat Muertos, ¿quién os ha muerto?, d’Iñaki Rubio (Medusa), seguit de 100 cosas que saber de Andorra, de Maria Cucurull i Arnau Colominas (Anem) i del mateix Rubio amb Picasso en el Pirineo (Medusa). Malgrat ser una fira multilingüe, el llibre en castellà és el predominant, d’aquí la insistència del sector a poder assegurar més traduccions d’autors locals, com s’ha fet en els darrers anys amb Rubio, Peruga o Dallerès, per exemple.
Iñaki Rubio ha estat l’autor andorrà més venut amb ‘Muertos, ¿quién os ha muerto?’
Però la Feria també serveix per vendre llibre en català. Sentinella de Joan Peruga ha necessitat una reposició, perquè a mitja fira estaven a punt d’esgotar-se els exemplars en estoc, mentre que d’altres sí que s’han esgotat, tot i que l’estoc era petit. És el cas d’Eva Arasa (Cossos estranys), Txema Díaz-Torrent (Xarnego), Antoni Morell (Borís I, rei d’Andorra i La neu adversa) o Josep Dallerès (Frontera endins). Per a l’any que ve tocarà dur-ne un estoc una mica més consistent.
Hom pregunta sovint quin tipus de lector passa per l’estand d’Andorra. Els editors diuen que n’hi ha de dos tipus: els que venen amb les idees clares, buscant un títol concret, un tipus de lector sovint atret per la coneixença de Jan Arimany i del seu canal de recomanacions. Aquest lector topa també amb altres llibres andorrans i, de vegades, es deixa seduir. El segon cas és el del passavolant, que topa amb Andorra com qui es troba amb editorials com Anagrama, Acantilado o Planeta. En aquest cas, l’exotisme d’Andorra genera curiositat, ja sigui per la sorpresa que al Principat es facin llibres (sí, el pes dels tòpics) o perquè recorden haver-hi anat, fa més o menys temps. Sovint, l’estand andorrà esdevé, també, una petita oficina de turisme.
Però aquesta oportunitat de visibilitzar el llibre andorrà va més enllà del producte físic. I és que el passat dia 5, el pavelló Iberoamericà de la Feria va acollir una taula rodona sobre els reptes del llibre del país, i que, a més dels editors desplaçats a la capital espanyola, va comptar amb la participació del director de Promoció Cultural del ministeri, Joan-Marc Joval.
Entre els temes tractats, i com no podia ser d’altra manera, les parts van constatar la necessitat de seguir treballant per la internacionalització del llibre produït a Andorra en dues línies paral·leles: d’una banda, les traduccions d’obra d’autor del país per tal de seguir “donant a conèixer la literatura i les lletres andorranes fora del Principat”. De l’altra, la presència en fires internacionals de manera conjunta, cosa que serveix per mostrar la producció dels editors locals en punts d’interès, independentment de la seva producció, trajectòria o distribució.
En aquest sentit, Joan-Marc Joval va defensar la continuïtat de la presència andorrana a la fira madrilenya en els propers anys, una afirmació que pren encara més sentit amb les dades provisionals de les vendes assolides a hores d’ara.
Des de l’Associació d’Editors són conscients que la presència a la Feria no seria possible sense el suport institucional. En aquest sentit, Jan Arimany, en representació de l’entitat, considera que “és una oportunitat única ser en un dels esdeveniments més importants del món del llibre, tant pel que fa a les vendes, enguany molt positives, com amb les possibilitats de donar a conèixer les editorials del país a un públic que molt possiblement encara les desconeix”.
Arimany destaca, també, “les possibilitats que ofereix l’esdeveniment per fer xarxa amb autors, conèixer traductors, parlar amb llibreters o rebre la visita de possibles distribuïdors interessats amb el producte del país”. Tot plegat, a parer seu, situa les editorials andorranes a la primera divisió del llibre a nivell peninsular a la Feria.
Més enllà de tot això, les vendes són claus per a un sector que sovint té en moments fonamentals de l’any, com la campanya de Sant Jordi, l’impuls per tirar endavant. En aquest sentit, la consolidació de la rentrée de setembre, amb Organyà, la Setmana a Barcelona i la represa del curs, juntament amb la típica campanya nadalenca han permès donar al sector dos moments més al llarg de l’any per tenir bones vendes. Amb el temps, potser es podrà considerar també la Feria un d’aquests moments clau de l’any que asseguri la sostenibilitat econòmica del sector i que, alhora, permeti als editors un major múscul econòmic per plantejar nous projectes.
Una de les claus de l’èxit que viu actualment el sector editorial andorrà és la bona entesa del conjunt, que rema en una sola direcció. Sobretot per part de les editorials professionals que han tingut la capacitat de veure que la unió fa la força i que presentar un seguit de demandes sectorials concretes al Govern que beneficiïn el conjunt i no només una part és una garantia per assolir èxits importants.
Per la seva banda, el ministeri de Cultura, des de la legislatura amb Sílvia Riva al capdavant i actualment liderat per Mònica Bonell, té clar que aquest és un dels sectors culturals més ben organitzats del Principat i que la inversió en forma de convenis, subvencions i implicació directa amb fires com la Setmana o Madrid reverteix directament en el creixement de les editorials. Un win-win entre l’administració i editors que avui passa per un dels seus millors moments.