Tercera ‘Feria’ i les traduccions encara com a repte pendent

Fa només cinc anys, la presència andorrana estable i plantejada a llarg termini en un esdeveniment tan important com la Feria del Libro de Madrid era quelcom que només s’haurien imaginat els més agosarats. De fet, fins el 2022, els editors del país es limitaven a tenir presència a Organyà i a la Setmana del Llibre en Català de Barcelona com a espais raonablement propis de l’ecosistema del llibre del país: l’entorn pirinenc i l’entorn catalanoparlant. Les iniciatives de participar en altres fires locals, que s’havien posat en pràctica just abans de la pandèmia, no van acabar de reeixir, segurament més pel sentit de les fires en qüestió que no pas pel producte que s’hi duia.

Va ser la participació a títol personal de l’editor de Trotalibros Jan Arimany que va impulsar la presència a Madrid. Ell va proposar a la resta d’editors una presència conjunta que va ser realitat a partir del 2023 gràcies a la demanda plantejada des de l’Associació d’Editors i a la voluntat de l’aleshores ministra de Cultura Sílvia Riva, que es va fer seu un projecte que ha seguit comptant amb el suport de l’actual ministra Mònica Bonell i de la resta de l’equip de cultura.

En aquest sentit, Jan Arimany considera que la presència en fires és una gran oportunitat per al sector. A parer seu, “totes les editorials del país tenen les seves fortaleses i el seu nínxol de mercat, i això implica que en un o altre esdeveniment la coneixença dels lectors d’unes editorials concretes, a les quals busquen per comprar els seus títols, porta a descobrir-ne de noves”. De fet, és en bona mesura l’efecte crida d’Arimany un dels ganxos de l’estand andorrà a Madrid, i això permet a la resta d’editors de mostrar el seu producte a nous lectors.

L’altre element a destacar de la Feria de Madrid en compració amb altres fires, segons Arimany, és que es tracta d’un gran aparador internacional, amb llibreters, editors i distribuïdors (no només de l’estat espanyol) que busquen nous projectes i això “pot permetre, en el futur, que les editorials andorranes assoleixin una quota de mercat més gran fora del país i, per què no, vendre fins i tot els drets d’obres publicades.

D’aquest 2025 cal destacar, també, que la presència andorrana creix, i ho fa de la mà de Llibre Idees. Com saben, el projecte liderat des del Principat per Pamela Méndez va expandir-se primer cap a València i darrerament cap a Madrid, on disposa de dues llibreries en dos destacats centres comercials de la capital. Això li ha permès també ser present aquest any amb estand propi de llibreria local a la fira.

A parer de Méndez, “ser present a la Feria és una oportunitat per estrènyer llaços amb les editorals presents a Madrid”. Però més enllà d’això, destaca la importància econòmica que suposa un esdeveniment d’aquestes característiques, perquè “l’elevat nivell de vendes que representa la fira suposa una aportació econòmica per seguir impulsant el projecte de llibreria.

Al llarg dels divuit dies que dura el certamen, els editors andorrans posaran a disposició dels lectors el catàleg de novetats i d’una part del fons editorial, tant en català com en castellà. En total uns 140 títols. De fet, malgrat que la majoria de lectors que passen per la fira són lectors en castellà, una part de les vendes que registren els editors a Madrid són en català, en part per l’existència d’una comunitat catalana a la capital espanyola, en part també pels catalanoparlants que aprofiten els caps de setmana per desplaçar-se a Madrid i que, de casualitat o no, es troben la Feria al bell mig del Retiro.

Repte: les traduccions

Si es va a Madrid, tanmateix, és per potenciar la internacionalització del llibre andorrà. La Feria permet establir contactes amb distribuïdors i llibreters, a més de donar a conèixer les editorials entre la resta del sector i els lectors. Tot plegat permet a poc a poc trencar les limitades fronteres del llibre del país.

Amb tot, el gran repte és encara poder oferir obres fonamentals de les lletres andorranes traduïdes al castellà, l’única manera d’arribar realment a donar a conèixer prou a fons una cultura a través de la seva literatura. En aquest sentit, la reivindicació de l’Associació d’Editors és aconseguir un major finançament de les traduccions que suposin la totalitat del cost. Tal com comenten des del sector editorial, “obtenir un finançament que cobreixi parcialment el cost d’una traducció fa inviable tirar-la endavant, perquè cal sumar al projecte el cost d’edició i, conjuntament, impliquen la necessitat de vendre molts exemplars de l’obra”. I és clar, que un autor andorrà desconegut al mercat espanyol vengui de cop i volta molts exemplars d’un títol traduït és ara mateix força impensable. D’aquí que les traduccions siguin tan minses.

La tercera participació andorrana a Madrid coincideix amb la presència de Llibre Idees

Per resoldre aquesta problemàtica, el ministeri de Cultura ja està treballant a adaptar la línia d’ajuts a la traducció per fer-la més viable i adaptada a les necessitats del sector, quelcom que ha de permetre en els propers anys tenir més obres traduïdes en castellà i en altres llengües com el francès, l’altra gran porta pendent d’obrir.

I és que fins ara, són pocs els autors andorrans que han estat traduïts i en la majoria de casos assumint el segell editorial uns costos difícilment recuperables. A risc de deixar-nos-en algun, d’andorrans amb obra narrativa traduïda al castellà tenim Morell, Villaró, Dallerès, Peruga, Rubio, Colom i el tàndem Valls-Carol, una llista escueta a la qual caldria afegir algun autor de l’àmbit de la recerca i algun altre que tot i no tenir obra traduïda al castellà la té disponible en alguna altra llengua. Una nòmina ben pobra si es té en compte el boom que viuen les nostres lletres i el potencial que tenen les traduccions per donar a conèixer el país des d’una altra perspectiva.

El ministeri de Cultura treballa per millorar la línia de subvencions a la traducció

En aquest sentit, la darrera obra d’autor andorrà traduïda el castellà és la d’Iñaki Rubio Picasso en el Pirineo, repetint amb Medusa l’experiència prèvia de Muertos, ¿quién os ha muerto? Sense una major col·laboració de l’administració, en la línia d’altres subvencions per l’estil que s’ofereixen en l’entorn amb el qual Andorra vol homologar-se, aquest tipus de traduccions seran més l’anècdota exòtica que la pràctica habitual.

És ben possible que aquesta qüestió sigui una de les que ocupin part del col·loqui que tindrà lloc el 5 de juny amb participació del director de promoció cultural Joan-Marc Joval i els editors desplaçats a Madrid en el Pavelló Iberoamericà, titulat Actualitat i reptes de futur per al sector del llibre a Andorra. Les conclusions, a partir de dijous.

Aquest serà l’únic acte organitzat des d’Andorra pròpiament en el marc de la Feria, però editorials com Trotalibros han plantejat diverses activitats en llibreries.