La segona ciutat d’Andorra

La crisi econòmica de caràcter sistèmic que va patir Andorra a partir de la segona meitat del segle XIX va provocar un flux migratori de població cap a l’exterior. Molts andorrans afectats directament pel progressiu tancament de fargues (i tot el que aquesta indústria aportava, oferint feina com a traginers, productors de carbó vegetal, etc.), així com la manca d’una diversificiació de l’economia del país, van portar molta gent a marxar de casa.

El destí van ser les zones industrialitzades de l’entorn relativament proper, especialment Barcelona i la seva àrea, i també Besiers, que aleshores era una ciutat amb una notable activitat que la feia pol d’atracció d’immigració que buscava feina.

I, de fet, la immigració andorrana a Besiers va ser tan considerable que a principis del segle XX acollia ni més ni menys que cinc-cents andorrans, molts d’ells domiciliats al barri del Campnau. L’alcalde de la ciutat va arribar a dir que era l’alcalde de la segona ciutat d’Andorra, i el cert és que no li mancava raó amb les dades a la mà.

Tot i que la immigració cap a Besiers està relativament poc estudiada, llibres com el de la Simona Torres, descendent de cal Pal, o el de Pierre Alazard aporten llum a aquesta part de la nostra història recent.