La primera vaga d’Andorra

Corria l’any 1931. Andorra vivia el moment d’activitat frenètica: feia un parell d’anys que s’havia atorgat la concessió de FHASA (1929), que preveia la construcció de diversos salts d’aigua per generar electricitat. Una electricitat que havia de ser comercialitzada, però que també havia de suposar l’electrificació de tot el país. A canvi, l’empresa concessionària havia de completar la incipient xarxa viària interna d’Andorra.

Però per tirar endavant la construcció dels salts d’aigua, de FHASA i de les carreteres, calia moltíssima mà d’obra, de la qual aleshores el país no disposava. És per això que van arribar al Principat centenars d’obrers de Catalunya. Molts d’ells, com es poden imaginar, afiliats a sindicats com la CNT o la UGT: eren treballadors que coneixien de primera mà la lluita obrera i que tenien una consciència política força nova a l’Andorra rural del moment.

I la pràctica de la lluita obrera també la van desenvolupar aquí, és clar. El 1931, en concret el 21 de març, van declarar-se en vaga reivindicant un augment de salaris i una millora de les condicions laborals. Aquesta protesta té d’històrica que és la primera vaga que va tenir lloc a casa nostra, i d’això ja en fa noranta-quatre anys!