Vint-i-quatre recomanacions en català per Sant Jordi 2025

Qualsevol llibre que no has llegit, o del qual mai no has sentit a parlar, és una novetat. Una màxima en el món del llibre que de cap manera s’aplica al llarg de la campanya de Sant Jordi, quan les recomanacions de llibres són exclusivament de títols publicats l’any en curs. Avui, a tres dies de la cita més esperada per lectors, autors, llibreters i editors, és el moment de fer un recull de novetats destacades en català; això sí, personal i amb la intenció (no aconseguida) de defugir aquells títols més mediàtics. Comencem.

A Papallones negres, Priscilla Morris (Periscopi) ens evoca la Sarajevo de la guerra posant el focus en la Zora i els seus veïns, que malgrat la dificultat del conflicte mantenen viva la ciutat i la comunitat que l’habita. Com en la guerra, també apareix la violència a 1280 hab, de Jim Thompson (la Segona Perifèria), enfocat en el xèrif Nick Corey, que tot i semblar un home inofensiu i pusil·lànime, exerceix la violència més extrema.

Encara amb la presència de la mort, per bé que des d’una altra perspectiva, Sau, de Ferran Garcia (Males Herbes), ens parla de dos amics que emprenen una ruta després d’una mort a Sant Romà de Sau, població en la qual els Sala de Bruc han tornat a principis del segle XX de les seves plantacions de Guinea.

No deixem encara enrere el delicte, perquè a Manifest delictiu, de Colson Whitehead (Periscopi), ens trobem amb en Ray Carney, que ha posat punt final a la vida delictiva. Malgrat tot, la necessitat d’un favor de la seva filla per part d’un policia retirat l’obliguen a tornar-hi en una història amb corrupció, incendis i especulació a la Nova York dels anys setanta.

Canviem totalment de registre i anem a conèixer vides amb les quals ens podem sentir més identificats. La primera és la de la Lena, una científica ambiciosa que malda per conciliar vida laboral i criança, i que emprèn un viatge inesperat que la fa replantejar qüestions a la seva vida. De la mà d’Estel Solé, Aquest tros de vida (Columna) ha guanyat el premi Ramon Llull. I també premiada, en aquest cas amb el Documenta, és l’obra d’Irene Zurrón, Un gat negre al jardí (l’Altra editorial), un compendi de contes en els quals els personatges s’esforcen per adaptar-se a la realitat i a entendre els mecanismes de les relacions amb els altres.

Destaquem també A l’altra banda de la por, de Marta Orriols (Proa), que ens presenta la Joana, que comença una nova feina de restauradora al MNAC, amb dos fills adolescents i a qui l’exmarit, de qui porta temps separada, li demana el divorci per casar-se amb una altra dona amb la qual tindrà aviat una criatura.

I encara en l’àmbit de la família, Antònia Carré-Pons narra la història de dues germanes nascudes en una cansaladeria: una d’elles trenca amb el que la vida li deparava i entra a la universitat. Tot i la separació, ambdues germanes tornaran a retrobar-se de nou quan la malaltia que va patir la gran ara la pateix la petita. Tot pleat a La gran família (Club Editor). També amb una dona de protagonista, en aquest cas una dona que fuig, se’ns presenta Magda Simó i el seu És naufragi (Drassana), darrer premi Lletraferit. Una novel·la que ens parla del desig i la imposició que porten la protagonista al naufragi.

A Cor fort, Sílvia Soler (Columna) evoca també un tema femení: l’embaràs d’una dona, en aquest cas als anys cinquanta, que decideix ser mare soltera. Com Soler però en una altra línia, Alba Dalmau, a Si una família (Angle) es planteja què és la família i si els llaços de sang són els únics vàlids per construir-la.

Continuem amb tres recomanacions força eclèctiques. Enguany torna la pallaresa Maria Barbal i ho fa amb Peripècies (Columna), que ens parla sobre la creació literària i el món editorial a través d’un escriptor d’èxit. Albert Sánchez Piñol també torna amb Les tenebres del cor (La Campana), novel·la en la qual un grup d’experts surt a buscar els pigmeus en una obra en què es barreja ciència i fantasia literària. Per la seva banda, Joël Dicker reapareix amb un nou misteri amb La catastròfica visita al zoo (La Campana), una obra en la qual per primer cop abraça lectors incipients sense deixar de banda els adults.

Si Dicker pensa en un públic també juvenil, nosaltres no podem ser menys. Comenem per una proposta entre infantil i juvenil amb Ekaterina, de Lluís Prats (Estrella Polar), la història d’una nena de mare russa i pare català apassionada per la dansa però a qui la seva mare no li deixa fer classes per una misteriosa raó. També és misteriós el secret que oculta la protagonista a Helena, de Jesús Mollà (Bromera), en la qual es parla també de les amenaces que poden suposar els membres de la pròpia família. I, per acabar amb una tercera proposta juvenil: L’última nit abans de perdre’s, de Ramon Mas (l’Altra tribu), en què la vida d’un adolescent introvertit canvia de patac a partir d’una troballa al bosc.

Canviem totalment de gènere i anem a l’assaig. I comencem per la biografia que Genís Sinca ha dedicat a l’autor d’Els altres catalans, sota el títol Candel (Comanegra). Obra d’interès per recordar la figura de l’home que parlava de la gent del seu barri, molta d’ella vinguda de fora de Catalunya, en un moment, l’actual, en què els nouvinguts estan al focus d’atenció.

I com la immigració, la intel·ligència artificial és també una de les grans qüestions de la societat actual, per això val la pena l’obra de Xavier Sala i Martín Entre el paradís i l’apocalipsi. L’economia de la intel·ligència artificial (Rosa dels Vents), un totxo que obre la porta a la reflexió i aporta interessants informacions sobre una qüestió ben candent.

Però la modernitat no ens ha de fer oblidar el passat, ni l’art que van produir els nostres predecessors. Per això és interessant el volum de Joan Pau Inarejos, Amb ulls de romànic (també Rosa dels Vents), que amb un estil àgil i amè ens acosta diferents aspectes d’aquest art tan característic de les nostres contrades.

Si el títol anterior neix en bona mesura d’un perfil a la xarxa social X, el que segueix ho fa d’un pòdcast, o com a mínim d’un dels protagonistes d’aquest pòsdcast, Manel Vidal, que juntament amb quatre companys més duu a terme setmanalment La sotana. Amb La passada a l’espai (Destino), Vidal ens parla de futbol i dels ídols futbolístics, però també de la seva experiència vital amb reflexions sobre lliçons apreses i connexions humanes.

I encara vinculada amb l’àmbit de l’esport, si em permeten una recomanació més propera en l’espai, tenen a disposició Roda, pedal, pinyó. Història del ciclisme a l’Alt Urgell (Salòria) del nostre conegut historiador Pau Chica. Poc més a afegir al títol que l’obra està il·lustrada amb fotografies antigues i que de ben segur hi descobriran fets que no coneixen.

I acabem amb dues recomanacions que tot i ser novetat defugen totalment el concepte de best seller de Sant Jordi, per bé que potser aquest seria un món millor si llegíssim més títols d’aquestes característiques. El primer és Mobilitzem-nos! Món rural! Noves ruralitats per als territoris històrics (Fonoll / Horitzons), una obra que des d’una perspectiva col·lectiva enfoca les noves ruralitats del nostre món i els problemes amb els quals es troba el món rural al segle XXI. Malgrat que cada vegada Andorra visqui més allunyada d’aquesta ruralitat, justament el nostre entorn territorial immediat viu en aquest context de canvi i reflexió.

I acabem amb reflexions d’un valencià com Antoni Martí Monterde, que a L’Estació del Nord. Confessions d’un assagista que se’n va (Afers) parla de la idea de Països Catalans, de la violència al País Valencià i també en la marxa de joves universitaris que, tot i pensar en el seu territori d’origen, no hi han tornat; una realitat que també es viu a Andorra amb el talent que marxa.