Una vintena de novetats del país per aquest Sant Jordi 2025

Sant Jordi ha esdevingut la festa dels autors locals. El boom editorial que vivim des de fa uns quants anys i la prolífica activitat d’escriptors al país ha fet que el dia del llibre sigui sinònim d’èxit per als autors de casa. A deu dies de la cita, toca fer un repàs de les principals novetats amb denominació d’origen d’Andorra publicades aquest 2025. Val a dir, abans de res, que el d’enguany no serà un Sant Jordi de record, ja l’any passat es va tocar sostre superant els vint-i-cinc títols entre d’autor o d’editorial andorrans. Tot i això, el 2025 també està essent d’allò més prolífic, i el cert és que hi ha títols per a tots els gustos.

Comencem per aquells que apunten alt, els tres autors que els llibreters consideren que enguany poden donar la campanada. I el primer d’ells no és altre que un clàssic de les nostres lletres: Joan Peruga. Amb Sentinella (Editorial Andorra) molts creuen que ha escrit el seu millor llibre, una autoficció basada en la seva experiència com a cuidador de la Pilar al llarg dels anys, i una obra emotiva que sense cap mena de dubte emociona els lectors. També emociona, encara que des d’una altra perspectiva, L’ànima separada del cos (Medusa), d’Eva Arasa. En la seva primera novel·la explora el gènere negre amb una història sobre l’assassinat d’una jove andorrana, de la qual la inspectora Elisa Blanch cerca el seu assassí.

En una línia similar però més propera al thriller és el debut literari de Frank Garcia, conegut metge al país que amb Làser (Anem), publicada en català i en francès, narra la història d’una parella de metges que de cop es veuen sota el focus de la policia francesa per uns misteriosos vincles amb la màfia russa que ningú no sap explicar.

Però no tot acaba aquí en l’àmbit de la narrativa. L’editorial Trotalibros aposta per tres clàssics injustament oblidats com ho són Pregoneu-ho als quatre vents, de James Baldwin, Bajo tierra, de Mary Webb, i Una juventud convulsa, de Konstantín Paustovski. El primer, sobre la joventud de John Grimes, condicionat pel seu autoritari pare, un predicador pentecostal dels Estats Units dels anys trenta. Per la seva banda, Webb ens parla de la lluita de dos homes molt distints per aconseguir la bella Hazel Woodus, que viu feliç en una cabana aïllada. I, finalment, de la mà de Paustovski, una autoficció sobre la vida de l’autor en el context de la crueltat i la tragèdia de la Primera Guerra Mundial.

Tanquen les apostes de novel·la per aquesta cita del 23 d’abril Picasso en el Pirineo (Medusa), la traducció del Pau de Gósol d’Iñaki Rubio sobre l’estada de Picasso en aquest poble del Berguedà el 1904 i com el va influir, i Colls d’ampolla (també Medusa), d’un Marc Cortès que barreja ficció i història personal en una obra a mig camí de la novel·la i els relats, i en el qual parla de la crisi vital d’un recent divorciat, de dos assassinats (un al país i l’altre a Organyà) i, fins i tot, de l’enamorament cap a una intel·ligència artificial.

Són ja pròpiament relats Boda irlandesa de Nora Hoult (Trotalibros), obra en què l’autora evoca temes com la situació de les dones a principis del segle passat, l’estricta moralitat irlandesa o la soledat de l’emigrant; com també La fi del Renegat, de Marià Vayreda (Marinada), recuperació de vuit peces de l’escriptor de la Garrotxa de la segona meitat del segle XIX que parlen sobre la vida rural, les històries d’amor i situacions compromeses de la mà de potents personatges.

En l’àmbit de l’assaig i les memòries cal destacar quatre interessants aportacions per al públic andorrà. En primer lloc, Consideracions sobre l’art rupestre i popular (seguim encara amb Marinada) de la mà de Jordi Casamajor, obra que és un quadern de bitàcola de l’autor sobre la recerca de més de trenta anys en aquest àmbit, com a forma de divulgar i fer comprensibles aquestes expressions artístiques d’un temps passat en un volum profusament il·lustrat. En segon lloc, Anna Zamora i Maria Teresa Cairat ens apropen un fet més recent que volen explicar com es va desenvolupar: el naixement del sistema educatiu andorrà. Amb Projecte i creació de l’Escola Andorrana (1982-1997) (també d’Anem) ens parlen d’aquest fet clau de la història d’Andorra. Tercerament, a Vivències d’un canillenc (Anem) Jaume Rossa Naudi exposa la seva experiència vital amb noranta-set anys a les espatlles i narra les seves memòries sobre una Andorra de fa cent anys que no té res a veure amb la nostra. I per acabar, també en l’àmbit de l’autobiografia, l’obra d’un altre canillenc il·lustre, mossèn Ramon, que a Carta d’un capellà jubilat als seus amics (Claret) descobreix els seus primers anys de joventut fins a arribar a la seva arribada al país.

En un tercer bloc ja més en forma de calaix de sastre cal incloure-hi novetats que van des de la guia d’excursions fins al teatre passant per la poesia i les partitures. Comencem amb Un any de la nostra vida (Masegosa), obra de teatre del desaparegut Xavier Fernández Hermoso situada en el context de l’Andorra dels passadors en el context de la Segona Guerra Mundial el 1943. D’altra banda, el prolífic alpinista, explorador polar i escriptor radicat a Andorra Carles Gel ens presenta una fantàstica guia per compartir excursions amb la família ara que s’acosta el bon temps amb Quaranta cims i estanys pirinencs amb nens (Anem). Per la seva banda, l’exambaixador espanyol a Andorra Manuel Montobbio ha presentat també enguany la traducció del seu poemari andorrà, de la mà de Josep Dallerès, titulat Stylites d’Andorre (Anem). I tanca el calaix de sastre Interiors (també d’Anem), els poemes que Natàlia Solà va musicar fa ja una colla d’anys i que el músic David Sanz ha volgut recuperar en una edició que recull partitures i l’obra poètica perquè aquest treball no caigui en l’oblit.

No es pensin, tanmateix, que Sant Jordi és només lletra impresa, la il·lustració també té el seu racó de protagonisme i aquest any de la mà de Jordi Planellas, que ara a l’abril fa ja vuit anys que publica dia sí, dia també, un acudit gràfic a les pàgines del Diari. Per commemorar aquests vuit anys, Edicions del Diari d’Andorra publica Salt al vuit, una recopilació de quatre-cents acudits gràfics en dues-centes pàgines i escaig i que compten amb un pròleg d’un altre habitual del mitjà com és l’escriptor Albert Villaró. Una novetat que arriba a la recta final de la campanya de Sant Jordi i que ben segur farà les delícies de molts amants del llibre de casa el pròxim dia 23.

I encara en el camp visual, l’historiador Climent Miró publica enguany un recull fotogràfic titulat La Seu d’Urgell desapareguda (Efadós) que ens permet conèixer l’evolució urbanística i social de la capital urgellenca al llarg de tot el segle XX.

I a part dels adults, Sant Jordi també és moment per als petits i no tan petits lectors de la casa, i en aquest sentit cal destacar un conte infantil i una novel·la juvenil. En el primer cas, un conte escrit i il·lustrat per Cristina Rodríguez Ramos sobre la recerca de la neu que ha marxat per part de la petita Canòlich, sota el títol Canòlich i el misteri de la neu (Masegosa). I pel que fa a la literatura juvenil, l’autora de referència en aquest àmbit a casa nostra, Mariona Bessa, publica nou títol: L’ascens dels rebels (Elastik Books). És una novel·la de ciència-ficció que explora la supervivència humana en un món distòpic en el qual, una societat futurista viu sota terra i una part en vol sortir. Una obra que arriba ni més ni menys que amb el Premi Joaquim Ruyra de novel·la juvenil sota el braç.

No hi ha dubte, doncs, que l’oferta d’autors i editors andorrans és per a tots els públics aquest 2025 i segur que entre aquesta vintena de novetats trobaran aquella que més escau al seu gust lector o al gust d’aquell a qui li volen regalar un llibre amb denominació d’origen d’Andorra. Bona lectura!