La mitra i el cul de les vaques

Fins que els símbols d’estat no van ser aprovats de manera oficial i definitiva, van tenir diverses versions. De fet, dels segles XVIII, XIX i XX es coneixen diverses versions de l’escut del país i, d’entre 1866 i 1942, també de la bandera.

L’existència d’aquestes variants ha fet que en alguna ocasió s’hagin creat llegendes al voltant de la motivació que hi hauria hagut darrere els canvis. El cas més paradigmàtic és el de la posició de les vaques del Bearn que apareixen a l’escut. Com saben, l’escut d’Andorra presenta quatre quarters en els quals apareixen (de dalt a baix i d’esquerra a dreta) la mitra i el bàcul, les quatre barres catalanes, les tres barres de Foix i les dues vaques representatives del Bearn, també domini dels cosenyors foixencs.

El cas és que en l’escut de ca la Vall, les vaques del Bearn miren cap a fora de l’escut i, per tant, enfoquen la seva part de darrere cap a la mitra. La llegenda diu que als coprínceps episcopals no els agradava que les vaques els ensenyessin el cul, d’aquí que van fer canviar la seva posició, fent-les mirar cap a dins de l’escut i no al revés.

Pau Chica considera que és una llegenda sense fonament i que possiblement la posició errònia de les bèsties a l’escut de ca la Vall no sigui més que un error...