Les argolles d’Andorra

Deuen haver-ne sentit a parlar alguna vegada: al nord d’Andorra, cap a Fontargent, al capdamunt de la vall d’Incles, hi ha unes grans argolles que mai ningú no ha vist. Ja en parlava al segle XVI Pere Anton Beuter (que també recollia el relat de les quatre barres catalanes de Guifré el Pelós), o Jeroni Pujades el 1609. I després d’ells molts altres com el nostre Fiter i Rossell, Antoni Puig o Francisco de Zamora. I això per no parlar dels viatgers que ens visitaven a finals del segle XIX i principis del XX.

Però què eren aquestes argolles? Per a alguns, uns antics trofeus d’època romana del general Pompeu o de l’emperador Gal·liè. D’altres diuen que fins i tot Carlemany hi va amarrar el cavall quan va venir a Andorra. I, fins i tot, hi ha qui defensa que és on Noè va amarrar l’arca quan les aigües del diluvi començaven a baixar. De fet, ben a la vora hi ha el pic de Noè, en honor de la primera terra que va albirar el patriarca des de l’arca.

Fiter i Rossell en va fer una descripció acurada que fa pensar que no eren llegenda, i a Francisco de Zamora el van voler dur fins allà, però la caminada des de Soldeu era tan extenuant que li fou impossible d’arribar-hi i veure-les.

Són una llegenda o encara les hem de seguir buscant?