La primera mort violenta

Any 996. A l’església cerdana de Vilallobent, els testimonis Llop i Galdric, en presència de jutges i bons homes de la comunitat, expliquen les últimes voluntats transmeses de viva veu pel difunt Guitard just abans de morir. D’ell en sabem ben poca cosa: era possiblement un noble del comtat de Cerdanya, subaltern del vescomte Sunifred, al qual es referia com el seu senyor. En tot cas, era algú amb propietats, moltes de les quals van ser llegades a monestirs com el de Santa Maria de Ripoll o el de Sant Miquel de Cuixà, o a l’Església d’Urgell. La seva esposa Riquilda també era beneficiària d’algunes de les seves deixes.

Si avui parlen d’en Guitard és perquè no va morir de causes naturals, va finar per culpa de les ferides patides en un combat (“in praelio”, segons el document en llatí), ocorregut a la vall d’Andorra. El cerdà Guitard és possiblement el primer mort per causa violenta documentat per escrit a casa nostra. D’això fa ja més de mil anys!

Amb qui combatia? Qui el va ferir de mort? El document no ens diu absolutament res del succés i només queda lloc a la imaginació. I si qui el va ferir va ser ni més ni menys que el comte Ermengol I d’Urgell? La primavera del 997, el comte deia complir penitència per un homicidi que havia comès...