Reptes i demandes del sector del llibre

L’editorial és un dels sectors més professionalitzats del país, i se’l pot considerar ja una petita indústria cultural a casa nostra. Aquesta és la perla que el cap d’Acció Cultural del Ministeri, Joan-Marc Joval, va deixar anar en una reunió oberta amb tot el sector literari del país que va comptar amb una nodrida representació d’autors i editors, així com també dels caps de les biblioteques comunals del país. Una trobada que va servir per fer balanç i conèixer els reptes i neguits que encara el sector del llibre, a més d’exposar les línies en les quals treballa el ministeri.

FIRES I FRONTERES

I un dels primers punts del balanç va ser el de les fires, valorat positivament pel creixement en vendes que s’està experimentant al llarg dels anys i amb l’objectiu de repetir la presència en els tres principals certàmens en què Andorra té presència. La campanya de fires literàries d’enguany començarà al maig i no presenta sorpreses respecte al calendari esperat. A finals del mateix mes tindrà lloc la presència andorrana a la Feria del Libro de Madrid (30 de maig al 15 de juny) i a partir del setembre s’assistirà a les dues fires a les quals es té una presència més consolidada, com ho són Organyà (6-7 de setembre) i la Setmana del Llibre en català (22-28 del mateix mes). La fira barcelonina repetirà ubicació i dates respecte al 2024 veient l’èxit que va tenir portar-la del Moll de la Fusta al Passeig Lluís Companys, a tocar d’Arc de Triomf, i fer-la coincidir amb les Festes de la Mercè.

Les fires són ara mateix l’única fórmula d’èxit que garanteix que el conjunt d’editorials del país tingui presència fora d’Andorra, ja que la manca de distribució de la majoria d’editorials condiciona que una part de la producció quedi estancada a casa. Les traves burocràtiques i econòmiques que implica la duana (i que d’aprovar-se l’acord d’associació es mantindrien tal com estan) són la base del problema. Alguns autors, com Josep Maria Mangot, proposaven la creació d’una distribuïdora andorrana fora d’Andorra, una idea lloable que en el seu moment ja s’havia valorat però que és poc realitzable justament per les mateixes traves i per la necessitat d’una xarxa de comercialització i logística ara per ara fora de l’abast d’una empresa dimensionada al país.

PRESSUPOST I LEGISLACIÓ

Com és habitual quan es parla amb el sector cultural, la manca de recursos públics per fer front a les necessitats de suport que demana l’àmbit del llibre també es va posar damunt la taula. Malgrat que des del Ministeri es va defensar l’augment de la dotació de les subvencions per aquest 2025, el mateix Joval constatava que “estem quatre vegades per sota de la necessitat real de tot el sector cultural”. Unes xifres massa baixes sobretot si es compara amb el que es destina a l’esport, per exemple, quelcom que l’expolític i editor Josep Dallerès no es va estar d’evidenciar.

Però la manca de recursos no és només econòmica, des del mateix ministeri reconeixen que el personal per donar servei al teixit cultural i a les necessitats del país són insuficients i això s’evidencia tant al Rosaleda com a les biblioteques comunals, amb uns recursos humans limitats per a donar un servei que vaig més enllà del préstec i la custòdia de llibres.

En aquest mateix sentit, des de les biblioteques no van estalviar-se reivindicacions. La primera i més clara, la necessitat de ser tinguts en compte quan es parla del sector literari, ja que sovint es posa el focus en autors i editors però no es pensa prou en el paper que aquestes desenvolupen. Entre les reivindicacions, la manca històrica d’una llei de biblioteques i la necessitat de reconeixement com a entitat jurídica d’una xarxa de biblioteques que ara per ara és només realitat perquè els responsables de cada parròquia ho fan possible. I aquestes són les qüestions que habitualment dificulten l’homologació del país a certs estàndards del nostre entorn, en els quals la legislació cultural està desenvolupada des de fa anys i amb actualitzacions de calat. Avui, i ja fa uns quants anys, lleis com les dels drets d’autor o de l’SDADV no responen a les necessitats del país, i això fa impossible qualsevol equiparació amb la realitat del nostre voltant.

La novetat d’aquest 2025 és que hi haurà una nova llei del dipòsit legal que ha de servir per actualitzar la legislació vigent i adaptar-la a la nova realitat d’un món en el qual la producció digital té cada vegada més pes. Així mateix, des del Ministeri es va anunciar la creació d’una nova eina per a sol·licitar l’ISBN de les publicacions, quelcom que hauria de facilitar la seva demanda i gestió, que ara mateix la Biblioteca Nacional duu a terme de forma força rudimentària però eficaç sense cap mena de dubte.

PROMOCIÓ DELS AUTORS

Els autors, per la seva banda, van insistir fonamentalment en la necessitat d’un major recolzament a la promoció exterior, molt encarada al sector editorial però poc útil a l’hora de projectar (i finançar) la presència d’autors fora d’Andorra. Anys enrere s’havien organitzat actes pagats des del Govern, però actualment ja no es fan. Aquesta, i publicitar també la creació andorrana en mitjans de fora del país, són opcions que el Ministeri va prometre estudiar.

I pel que fa als autors, Iñaki Rubio proposava d’aprofundir encara més en la beca de creació, dotada en 7.500€euros a un projecte. La proposta consistiria a crear una beca per autors novells que més que finançament necessiten acompanyament d’algun mentor per trobar el seu camí, cosa que sovint han de buscar fora, tal com exposava una autora júnior amb molta projecció com ho és Mariona Bessa, que acaba de guanyar el Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil.

REPLANTEJAR ELS PREMIS

Fins ara, els autors que comencen han trobat en els premis literaris una primera via per a publicar, per bé que tot el sector constata que premis com els de la Nit Literària demanen una reformulació. Des de Cultura asseguren que treballen en un replantejament de premis com el Fiter i Rossell (dotat amb 10.000 euros), tot i que fa temps que es repeteix aquest mantra sense constatar-se canvis.

Ni autors, ni editors ni antics membres del jurat entenen que un premi així no només no hagi evolucionat, sinó que hagi entrat en un cercle viciós de decadència que fa que ningú sàpiga qui la guanyat i a penes es promocioni per part de l’editorial Pagès, de Lleida, que és qui l’edita. Entre les propostes de reformulació es va proposar premiar obra publicada o buscar un jurat (que hauria de ser remunerat) de primer nivell en el panorama literari per aconseguir un mínim d’exigència que garantexi una qualitat de les obres premiades.

Un repte més, doncs, per a un Ministeri de Cultura que entoma les propostes d’autors, editors i biblioteques però que té un marge de resposta limitat i, sobretot, lent. I és que molts dels presents a la trobada constaten que algunes propostes fa temps que són damunt la taula però no acaben mai de concretar-se de manera definitiva.