Una càmera, un jove i Pompeia

A Tony Lara li brillen els ulls d’emoció quan recorda els tres dies que va passar fotografiant els frescos de les termes de Pompeia. Han passat poc més de vint anys i aleshores era un jove estudiant de fotografia a qui una empresa que es dedicava a la història li va proposar d’anar a fer un reportatge juntament amb un fotògraf professional. “A mi em tocava carregar tot el material, és clar, però és una experiència que no oblidaré mai”.

Treballaven tota la jornada. “Llavors no era com ara, amb les càmeres digitals, que fas mil fotos i en guardes cinc. Si en feies cinc, et quedaves les cinc”. Però no en va fer cinc, sinó “200 o 300”. “Vam uns ser privilegiats: vam veure i fotografiar tant les termes masculines com les femenines que, fins fa un mes, no s’han obert al públic. Quan torni a Pompeia, que hi tornaré, no hi vull entrar. Prefereixo guardar-ne aquell record”.