Setanta anys d'Esbart Santa Anna

Aquest tipus de dansa des de sempre ha estat arrelada al país. De fet, d’esbarts n’hi ha diversos, alguns de més joves i altres de més vells, però tots amb l’objectiu de mantenir viva la cultura pirinenca.

“El noranta per cent dels que en formem part deu fer almenys vint anys que ballem”, explicava Rafa Martín, director del cos de dansa del Santa Anna, al Diari. I és que aquesta afició s’ha convertit en una tradició familiar i ha anat passant de generació en generació. Actualment, en formen part una vuitantena de persones entre ballarins, maquilladors i tècnics que fan que la formació brilli als escenaris. “Els pares hi han anat portant els fills i així successivament, tot i que cada any comptem amb noves incorporacions, bàsicament infants”, va afegir. Creu que tothom qui tingui ganes de ballar i d’aprendre pot formar part de l’esbart, tot i que, evidentment, són necessàries les hores d’implicació i dedicació perquè un simple moviment dalt l’escenari sigui el màxim de perfecte possible. De fet, la dansa tradicional i popular andorrana i catalana no es basa en grans piruetes sinó que la dificultat és la perfecció i la precisió entre els ballarins. I d’això l’Esbart Santa Anna en sap. I ho ha demostrat al llarg de tots aquests anys amb espectacles que s’han vist en quantitat de països com Cuba, Egipte, Bèlgica o Rússia. L’encarregada dels grups infantil i juvenil, Núria Barquin, recorda les ovacions del públic en zones on aquest tipus de dansa és desconeguda. Però n’hi ha una que recorda amb especial emoció. L’actuació al Palau de la Música Catalana l’any 2008, sota la direcció de Joan Fosas, reconegut per ser un mestre en la dansa i que no va poder assistir-hi per alguns problemes de salut.

L’estil de l’Esbart es defineix com més aviat clàssic. En aquest sentit, Martín assegura que cada formació té una línia marcada que els fa diferents amb les seves particularitats. Així, el Santa Anna es reconeix i s’identifica per mantenir l’essència clàssica d’un esbart, és a dir, sense incorporar-hi música més contemporània.

Ara, per celebrar aquests anys de maduresa en el món de la dansa, l’Esbart, amb el comú d’Escaldes, prepara un conjunt d’activitats per retre homenatges a tot el temps que ha viscut. El primer és avui amb els Dissabtes de Secrets de la corporació i l’arxiu. La trobada, que va dirigida a un públic infantil, vol mostrar a través de fotos i un taller de manualitats de què es tracta un esbart, per què sorgeix i també on i qui hi balla.

Però el més important arribarà aquest estiu, quan el cos de dansa durà a terme un espectacle que farà un repàs de tots els directors que hi ha hagut a través d’una de les danses que van dirigir en el seu moment. A més, esperen comptar amb la col·laboració d’exdansaires. També s’està intentant realitzar una trobada entre els esbarts andorrans i una mena de rècord Guiness ajuntant el màxim de parelles que ballin alhora. Però tot això encara s’està perfilant. Mentrestant, l’agrupació es mostra contenta i satisfeta de la feina feta i de l’arrelament que han tingut a la parròquia des dels seus inicis, i esperen que la cultura dansaire no es perdi i es mantingui molts més anys.