Rapejar contra el 'bullying'

Casas, docent a l’Escola Andorrana, lidera des de ja fa uns cursos aquesta iniciativa de convertir la UT (unitat temporal) A ritme de rap en un instrument de motivació. Són xavals de sisè curs, és a dir, d’entre deu i dotze anys, que van participar en tot el procés de producció del vídeo. Partint de la proposta mateixa del tema que volien abordar. “És una qüestió molt escaient, que toca molt de prop a les escoles i s’ho van agafar molt personalment, perquè els afecta, el tenim a tocar cada dia”, explica Casas, inductor d’aquesta activitat engegada a l’àrea de música, que permet portar a la pràctica els coneixements adquirits a les aules. La recompensa, les més de mil visualitzacions obtingudes en a penes un mes. Amb tot, la màxima difusió es farà a la primavera, coincidint amb la celebració, al maig, del dia internacional contra l’assetjament escolar. En aquest cas, explica el docent, van crear tota la música a partir de bases rítmiques preexistents i a través de Soundtrap, una plataforma de creació musical en línia (una mena d’estudi de gravació al núvol, per així dir-ho) que utilitzen al voltant de 600 alumnes del sistema educatiu andorrà. Però, per damunt de tot, van concebre tota la lletra d’aquest tema que crida a la reflexió i, més enllà, a l’acció. “El bullying no és un joc / no t’ho prenguis a broma”, adverteixen al tema, per endinsar-se en els sentiments que deuen afectar aquells que el pateixen: “Imagina’t al matí, a l’escola arribant / mirades hostils ja t’estan esperant”, canten i escenifiquen, com a crit d’alerta per aquells a qui, víctimes de l’assetjament, esperen “vuit hores d’autèntic terror”. També contra aquells que el practiquen: “No tens dret a fer sentir / ningú diferent”. I s’adrecen a aquells que poden ser-ne testimonis: “Si veiem un cas de bullying / sobretot denunciem”. L’objectiu, que ningú travessi el calvari que porta algú a sentir que “el meu món de colors me’l van apagar”. “Han fet una feina lírica molt gran, molt bona; s’hi nota molt el grau d’implicació i com han treballat un tema que els afecta personalment”, els felicita Casas. De pas, el treball –en tot el procés de composició a l’aula i l’enregistrament posterior, tant el sonor com el vídeo– va oferir als professors la possibilitat de copsar com està l’ambient en aquest sentit. “A través de la participació sí que es pot observar o intuir alguna situació susceptible, que estigui al límit, fins i tot alguna conducta censurable”, apunta Casas, per prosseguir dient que “per això el resultat final és més productiu, ens trobem que la música serveix com a teràpia, dóna l’oportunitat d’exposar les emocions que produeix el tema”. Sobretot, hi afegeix, entre un grup d’escolars que poden sentir-se particularment vulnerables: “Estan en una etapa molt difícil, només a un curs d’iniciar la segona ensenyança”.