Equipaments
El Museu del Tabac es rebateja com a Fàbrica Reig, mirant a l'exterior
Amb quinze anys de trajectòria, les responsables del centre el donen per consolidat al país i volen reforçar la imatge en fires i circuits forans
Hi ha el Centre d’Art Pirelli o la sala Matadero de Madrid, la mateixa Tabacalera a Màlaga i Madrid, tots ells exemples dels molts espais industrials que arreu s’han reconvertit en centres culturals tot conservant al nom el record de l’activitat que s’hi duia a terme. En aquesta línia se situa el canvi de denominació que adopta el fins ara Museu del Tabac, reconvertit en Fàbrica Reig Museu. A partir de dilluns figurarà així ja a la façana i progressivament, a tot el material imprès. No és un canvi d’orientació, van explicar la presidenta i la directora de la Fundació Julià Reig, Déborah Ribas i Maria Martí, sinó precisament apostar per una denominació més àmplia sota la qual recollir la diversitat d’activitats que aixopluga l’equipament més enllà de l’exposició permanent. També hi ha la intenció de reforçar la imatge de cara a l’exterior, a les fires en què participen o els circuits expositius, en què cada dia estan més presents. El pas “és el resultat d’un llarg procés de reflexió per ajustar el nom al que realment som”, va indicar Ribas. “Quan vam iniciar l’aventura, fa quinze anys, el nom era ideal, però ara estem desenvolupant molts altres aspectes: exposicions temporals, concerts, presentacions de llibres i revistes”, hi va afegir. Un ventall d’oferta no només pròpia, sinó que cada cop amb més freqüència és obra d’altres actors culturals que demanen l’espai per als seus actes, va recordar Martí. “Prova que la societat s’ho ha fet seu, del feedback que té l’equipament amb el país”, va insistir. Sota la nova marca, creuen, quedarà millor expressada l’àmplia oferta, començant per la potència que han acabat assolint les exposicions temporals: si fa quinze anys eren “una segona opció, un afegit, perquè el que importava era consolidar el Museu del Tabac per la importància identitària que l’activitat té al país”, amb el pas del temps han anat “agafant pes”. Així, per exemple, són les mostres temporals les que han fet que durant aquest any el nombre de visitants s’hagi enfilat ja a aquestes altures de l’any als 21.300, és a dir, un 20 per cent més que l’any passat. Amb un culpable en particular: la retrospectiva de fotos de Robert Capa. O el 2017, en un altre pic d’afluència, 20.045 visitants, gràcies a la mostra d’imatges de National Geographic. Així, és l’oferta d’activitats continuades la que facilita que el públic torni un cop rere l’altre –“tenim visitants fidels, que venen a cada exposició”, va dir Martí–, mentre que l’exposició permanent és més difícil fer que qui l’ha vist un cop hi torni, excepte molt puntualment. El repte a assumir, van concordar ambdues, és mantenir xifres. “Per sort ara ja comptem en el circuit internacional, ens venen les propostes, senyal que anem en la bona línia.”