REPORTATGE
Fargo: després de la decepció
Va ser un gerro d’aigua geladíssima admet el president de Velles Cases, Claude Benet. Però la denegació de l’ajut a la restauració del vell Fargo Chrysler per part de Cultura ha tingut un efecte positiu: està reactivant les aportacions populars
Vista la notícia apareguda a la premsa, hem tingut reaccions de persones que volen contribuir aportant una donació a la restauració de l'autocar més antic d'Andorra.” Aquesta era la reacció que Benet va penjar al compte de Facebook a penes un parell de dies després de conèixer la decisió de Cultura. Per la premsa, hi afegeix, dolgut també amb el procediment.
L’altra cara de la moneda és la reacció positiva d’alguna gent, “que m’impulsa a continuar, encara que haguem de buscar altres maneres i suports”. Tan forta, confessa, va ser la “batzegada” que cada cop pren més lloc al seu esperit la idea que no voldrà repetir al capdavant de l’associació. “Em sap greu pels companys que també estan batallant, però ara mateix penso que potser hauria de plegar i d’aquí a sis mesos ja veurem què faré.” Tot i que potser només és una reacció en calent, perquè d’altra banda “també m’impulsa aquesta acció de la gent que està fent aportacions ni que siguin de vint euros perquè no en pot més, aixó estimula tant com decep el comportament dels estaments que haurien de defensar el nostre patrimoni cultural”.
Benet, que no obstant continua agraint l’aportació del Govern fent que una part de la restauració es dugui a terme als tallers del COEX, assegura no acabar d’entendre els arguments amb què li va ser denegada la sol·licitud d’una de les subvencions a la conservació i restauració del patrimoni. “No entenc que argumentin la negativa en el fet que una part dels diners ja els havíem trobat; al cap i a la fi estan destinats a un bé que es quedarà l’Estat, no nosaltres”. Encara que potser ara, finalment, “no descartem que algun privat s’engresqui si se l’acabi quedant”.
Tampoc veu lògic que una altra de les raons adduïdes pel Govern sigui que ja s’ha iniciat la restauració. “És que, si triguem més, difícilment hauria aguantat un altre hivern en les condicions que estava.” O que el projecte no estigui dirigit per un restaurador: “Doncs que l’aportin ells; jo vaig fer un dossier de 20 pàgines explicant bé el procés.”