política cultural
La revisió de la Llei de Patrimoni, prioritat per al Consell Assessor
Més enllà de la qüestió dels entorns de protecció, el text necessita una actualització, consideren els experts
La revisió de la Llei de Patrimoni, prioritat per al Consell Assessor
La Llei de Patrimoni, aprovada el 2003, ha quedat desfasada en alguns aspectes –només cal mirar com han saltat a la palestra internacional conceptes com el de patrimoni immaterial– o sense desenvolupar en d’altres –a penes diu res sobre arxius o museus– i necessita una revisió global, més enllà de la problemàtica i debatuda qüestió de la reducció dràstica del perímetre de protecció cautelar dels monuments que es va introduir el 2014 via modificació de la llei. Aquesta és una de les qüestions que es trobaran damunt de la taula els membres del renovat Consell Assessor del Patrimoni, òrgan consultiu que integren tècnics i experts en diversos àmbits, de l’artístic a l’arquitectura o la gestió del paisatge, i que té com a missió aconsellar el ministeri.
L’òrgan, que va celebrar ahir la primera reunió de la legislatura, a la Biblioteca Nacional-Casa Bauró, es definirà sobre la llei del 2003 i quins canvis seria positiu que s’hi introduïssin. És una llei, consideren experts en patrimoni, de caràcter molt generalista, que se centra en el patrimoni immoble, toca el patrimoni moble, però a penes insinua el que es refereix a museus, arxius o, com dèiem, el patrimoni immaterial. Aspecte aquest últim que ha pres molta rellevància en els últims anys. A Andorra, especialment amb la inclusió de les falles de Sant Joan a la llista de la Unesco. Precisament per la preponderància de la qüestió el nou Consell s’ha reforçat amb vocals amb perfils adients: l’escriptor i periodista Albert Roig, molt vinculat a tot el procés dels fallaires, o Montserrat Martell, gestora cultural que ha desenvolupat la seva carrera professional a la Unesco. Precisament les relacions amb l’organisme internacional –ara que hi ha en marxa la candidatura de la creació del Coprincipat, amb França i Espanya– serà una altra de les prioritats per al Consell.
També tindrà molt a dir, per descomptat, en el que es va presentar com a vaixell insígnia de la legislatura en l’àmbit cultural: la creació d’un Museu Nacional. És clar que abans que el projecte es posi damunt de la seva taula el Govern hauria de definir quin és el concepte, la ubicació, l’envergadura del projecte i, sobretot, la inversió que estarà disposat a assumir.
Amb el patrimoni immaterial, també els temes relacionats amb el paisatge estan prenent rellevància a l’hora de ser definides les polítiques culturals. Amb qüestions en les quals ja s’està començant a treballar a bon ritme, com la de les tècniques constructives en pedra seca. Que serà una de les línies contínues del Consell ho materialitza la designació com a vocal d’Isabel Rogé, actual cap de Medi Ambient del comú escaldenc, amb experiència en gestió pública del paisatge.
Pel que fa als altres vocals, continuen Francesc Rodríguez, especialista en art, i l’arquitecte Miquel Mercè. A banda dels representants de Cultura, entre els quals l’actual director de Patrimoni, Xavier Llovera, que fins ara n’era membre independent.