patrimoni
La candidatura a la Unesco de la construcció del Coprincipat inicia el camí
El 2023, data més optimista per a la possible inclusió a la llista de patrimoni mundial
Es tractava d’escenificar l’inici del recorregut de l’encara precandidatura perquè la Unesco reconegui com a Patrimoni de la Humanitat la construcció del Coprincipat, un fet històric sustentat en tretze béns –onze a Andorra, amb la catedral de Santa Maria a la Seu d’Urgell i el castell de Foix–. L’objectiu va aplegar a Casa de la Vall responsables institucionals dels territoris implicats, amb el cap de Govern en funcions, Toni Martí, i la subsíndica, Mònica Bonell, com a amfitrions. Escenificació de l’inici del que encara serà un llarg recorregut: el coordinador de la candidatura, Joan Reguant, va estimar que en les perspectives més optimistes la candidatura no arribaria a l’assemblea general de la Unesco fins al 2023. Exigències de la molta feina que queda per dur a terme per aixecar una proposta sòlida i del particular “vocabulari” que es parla a “l’univers Unesco”, és a dir, de totes les exigències, terminis i requisits que ha de complimentar.
De moment, Martí va aprofitar aquest acte –on hi havia presència institucional francesa i espanyola, a banda de l’andorrana, on en canvi no hi havia cap rostre de l’oposició política– per fer una nova defensa del sistema institucional, que “ni els millors experts en política o en dret no haurien estat capaços de dissenyar”, i exhortar a “no renunciar mai a la nostra història perquè és renunciar al nostre futur”. El Coprincipat, va insistir, “no és només una qüestió històrica o de tradició”, sinó que “també fa un gran servei a l’Andorra actual”, que va desgranar en l’existència dels tres sistemes educatius, “la facilitat per negociar i signar convenis de doble imposició” i com a “instrument cabdal perquè Andorra pugui fer sentir la seva veu” en un món global.
Quatre anys de feina
Arribar a l’acte d’ahir ha estat fruit de quatre anys de feina –tot i que l’alcalde de la Seu, Albert Batalla, va recordar que la idea ja tenia molt de recorregut precedent– i ha implicat quinze experts en diversos camps (de l’arquitectura a la història). I és encara un llarg camí el que queda per endavant. Per començar, els tres països implicats han d’inscriure els béns a la llista indicativa de la Unesco, una mena de declaració d’intencions. França ho farà abans del proper 9 d’abril, però a Espanya el tràmit no s’acomplirà previsiblement abans de la tardor: de moment la Generalitat va validar la candidatura el 28 de febrer però ha de passar pel Consell de Patrimoni estatal, que no ho abordarà fins després de l’estiu.
En aquesta llista indicativa els béns han de romandre inscrits un any abans de poder dipositar una candidatura. Un temps que, va recordar Reguant, de fet ja necessiten per elaborar el dossier perquè “és un gran projecte: no el vull vendre a pes, però són mil pàgines d’essència, no de rotllo”. I les candidatures sols es poden presentar cada 31 de gener, així que com a molt d’hora, estima Reguant, es presentaria el 31 de gener del 2021. I després la Unesco triga un any i mig a acceptar-la. O no. “Com a molt optimista podem parlar de l’estiu del 2023 perquè estigui inscrita.”
La candidatura a la Unesco de la construcció del Coprincipat inicia el camí