propietat intel·lectual
L'Sdadv reclama a una ràdio diners d'un concert sense negociar tarifes
La directora de l’emissora desmenteix el ministre Saboya, que al Consell va assegurar que hi ha converses en curs amb el sector
L'Sdadv reclama a una ràdio diners d'un concert sense negociar tarifes
Gens satisfets van sortir els responsables de les ràdios privades de la compareixença del ministre d’Economia, Competitivitat i Innovació, Gilbert Saboya, i els representants de la Societat de drets d’autor i drets veïns, divendres davant la comissió legislativa d’Economia al Consell General. No hi ha cap negociació en curs amb ells, tal com va donar a entendre el ministre, va puntualitzar Marisol Fuentes, que es va mostrar també particularment molesta amb el fet que sortís a col·lació, com si es tractés de la negociació del col·lectiu, un afer que exclusivament compet a l’emissora que encapçala: la carta “en un to, per cert, més d’extorsió que negociador” que van rebre de l’ens d’autor reclamant l’abonament dels drets corresponents a un concert celebrat el juliol de l’any passat, organitzat per l’emissora. L’afer, i això és el que es va fer públic al Consell, per a disgust de la part afectada, va provocar una reunió “molt tensa” entre els representants de l’Sdadv i un dels assessors legals del grup Prisa, al qual pertany l’emissora.
La carta, va apuntar Fuentes, els va omplir de sorpresa, atès que els reclamen l’abonament d’uns conceptes que encara no s’han negociat, com sí s’ha fet amb altres sectors. I de converses i negociacions amb el sector, va insistir, no n’hi ha hagut. Res més que una primera presa de contacte, ara fa més d’un any, en el transcurs de la qual les ràdios van demanar una sèrie d’informacions a l’Sdadv i encara no els ha estat tramesa. Res més a partir d’aquí, afirma, així que difícilment es pot considerar que hi hagi cap mena de negociació, com es va intentar donar a entendre durant la intervenció del ministre i l’Sdadv al Consell, va puntualitzar.
Fuentes es plany que “hàgim rebut aquesta carta, en to d’extorsió, gens negociador, quan ni tan sols ens hem assegut a negociar cap tarifa”. I per afegir graus a la seva indignació, a l’emissora privada li reclamen una quantitat superior a la que, pel mateix concepte, s’aplica a altres usuaris, com els comuns, cosa de la qual es va assabentar en la compareixença. Així, la tarifa per comunicació pública –terminologia de l’ens d’autors per referir-se als concerts– que reclamen a la ràdio és del 4,6 per cent, mentre que als comuns se’ls aplica el 3,5 per cent. En aquest cas no sobre els ingressos de taquilla, atès que l’entrada era gratuïta, sinó sobre el cost de la producció (inclou aspectes com el catxet de l’artista o el cost dels equipaments tècnics).
A Fuentes li va semblar incorrecte que una qüestió privada es posés damunt de la taula per donar la impressió que hi ha una negociació. “I atès el to que emplea l’Sdadv en la carta, jo no hi veig la intenció negociadora”. Més encara, va suggerir la possibilitat que aquesta qüestió en concret acabi a la Batllia.