reportatge
Un llibre convertit en futur
Un centenar de pàgines, les de ‘Curiosity’, el llibre que el canillenc Francesc Zamora (Soldeu, 1986) va editar i vendre amb els records d’un viatge pel Kurdistan, acaben de transmutar-se en una escola de perruqueria que ofereixi un futur a noies de Fes.
Un llibre convertit en futur
Soldeu s’ha tornat a unir per una causa noble”. Zamora es confessa molt satisfet amb la recaptació que va aconseguir amb el llibre, i la festa solidària del passat hivern, un total de 2.679 euros (amb 32 cèntims, especifica escrupolosament), que li han permès tornar a posar en marxa la tercera aventura solidària. La primera va ser a Turquia i la segona, dèiem, el va portar pel Kurdistan. La tercera, en la qual està immers, té com a destí la ciutat marroquina de Fes.
Zamora es va plantar a la històrica capital del Marroc pedalejant la major part del temps: “la bicicleta es porta bé, el cos, com està previst, pateix”, però “és sols qüestió de temps que els dolors s’alleugin”, explica al blog de viatge. Una altra part del trajecte la va fer en ferri. Però va ser a lloms de la bici com fa a penes dues setmanes es va endinsar “en el caos organitzat que és el trànsit en aquest país”, amb la idea de posar en marxa “alguna cosa que perduri en el temps, un projecte que puguem seguir des de la distància i donar-hi suport contínuament”.
Amb la col·laboració del seu germà, dos amics amb qui comparteix ideari –“durant el nostre pas efímer per la vida hem de fer allò que ens ompli i contribuir, a la nostra manera, a fer d’aquest un món millor”– i d’una associació local, va triar un centre d’acollida que dona refugi a una quarantena de noies, joves que van ser abandonades o es van quedar soles per raons diverses. El problema, explica Zamora, és que quan assoleixen la majoria d’edat les obliguen a marxar del lloc “i acaben exercint un treball de carrer que és millor no esmentar”. La idea posada en pràctica pel grupet liderat per l’andorrà ha estat condicionar un dels espais del centre, un local espaiós, com a saló de perruqueria: elles podran aprendre un ofici amb l’ajuda de voluntaris, i en sortir tindran un ofici amb què guanyar-se la vida.
El canillenc relata el dia a dia del projecte al blog El observador observado, on recull també les aventures anteriors, des que el passat dia 11 es va trobar amb la resta dels implicats, encapçalats per Abdellah (a qui tothom diu Kevin) i va començar a solcar la ciutat per comprar els materials necessaris. “Hem de muntar quatre llocs de treball en una sala buida, així que la llista és gran.” Recorren la ciutat, “passen les hores i els quilòmetres i amb les cames cansades acabem el dia prenent un te en una terrassa”. Després vindran les tasques de neteja, reparació del quadre elèctric, pintura i anar a recollir el material: pintes, xampú, tints, assecadors i planxes, estris de manicura, cadires, una “enorme” llista. El 14, dilluns passat, per fi veuen que “tot pren forma, tot es fa realitat, tot és possible quan t’ho proposes”, escriu Zamora.
És la satisfacció de la feina que arriba a bon port. Però de la qual no pensa desentendre’s, assegura, mentre enceta el camí de retorn cap a Andorra: en uns mesos hi tornarà. En primer lloc, per fer el seguiment de l’escola de perruqueria. Però també aquest estiu l’espera el segon projecte que posarà en marxa amb aquells dos mil i escaig euros recaptats: un centre per a infants cecs. “Però necessitem materials específics i ens serà més fàcil d’aconseguir a Europa”, considera.
L’experiència tornarà a agafar forma de llibre? Encara no ho té segur. Del que sí està convençut és que tirarà endavant nous projectes.