reportatge
L'ADN de la Feixa del Moro
No semblava tan evident però s’ha aconseguit: la investigadora Clàudia Gomes ha extret ADN de les restes humanes que conservava el jaciment de la Feixa del Moro, dues dones (una amb un nadó) que van ser enterrades entre el 4500 i el 3900 abans de la nostra era.
L'ADN de la Feixa del Moro
El procés encara trigarà, però ha estat el pas que permetrà establir la relació de parentiu (o no) entre els tres individus, es va congratular ahir l’arqueòleg Gerard Remolins, que lidera l’equip d’investigadors –n’hi ha de la UAB i del CSIC– entestats a perfilar les identitats d’aquells llunyans primers pobladors. Llàstima de la tercera tomba, que havia estat espoliada. Però amb la seqüència genètica obtinguda en aquesta investigació –i l’èxit de Gomes amb les mostres “ja és tota una proesa”, assegura l’arqueòleg, especialment en el cas de l’infant– serà possible cercar també possibles parentius amb altres comunitats que habitaven el Pirineu en el neolític.
Els científics treballen amb mostres d’os i dents dels individus: una dona d’entre vint i trenta anys enterrada sola i una altra, de quinze a divuit, amb el petit. En el cas del nadó la dificultat es multiplicava perquè les dents de llet no serien útils, així que es va optar per limitar-se a la clavícula i una costella. Restes de les quals s’ha aconseguit extreure l’ADN mitocondrial i nuclear. Una tasca confiada al laboratori de la Universitat Complutense de Madrid, al Grup de Genètica Forense i Genètica de Poblacions. De moment, establir la relació familiar entre els tres individus és la prioritat marcada pels científics. L’examen, no obstant això, pot anar encara més lluny: podria esbossar el rostre d’aquells ancestres, dir de quin color tenien els ulls i si eren dones rosses o morenes, tant de cabells com de pell. També es podrien establir patologies patides i, previsiblement, la causa de la mort.
Amb aquestes noves dades que van apareixent el neolític a Andorra comença a ser un període bastant perfilat, en bona part gràcies a les informacions que va aportant el jaciment de Juberri, excavat per primer cop per Xavier Llovera a mitjan anys vuitanta i que des d’aleshores no ha deixat de proporcionar dades rellevants.
Entre les més recents, les aportades en l’estudi tafonòmic, és a dir, dels desplaçaments que al llarg del temps han patit els cossos enterrats. Un treball abordat pel mateix equip del qual forma part Remolins i que ha explorat el complex ritual d’enterrament. També està en curs la reconstrucció de les cases que habitaven. En aquest cas, igualment a partir d’un material tan humil com una peça d’uns centímetres de fang.
EL MINISTERI APROFUNDEIX L'ESTUDI DEL ROC DE LES BRUIXES
Pierre Campmajo, arqueòleg francès especialista en gravats rupestres, realitzarà l’estudi en profunditat dels gravats rupestres del roc de les Bruixes de Prats, un encàrrec del ministeri de Cultura, que vol actualitzar el coneixement d’aquest patrimoni arqueològic amb un estudi exhaustiu que aprofundeixi i posi al dia les dades que es coneixen sobre aquest conjunt descobert el 1962 per Pere Canturri.
Per començar, l’expert francès, membre del Groupe de Recherches Archéologiques et Historiques de Cerdagne (GRAHC), realitzarà un aixecament del conjunt, però no sobre l’original, sinó sobre la còpia fidedigna que, realitzada en bronze, es va instal·lar davant del Palau de Gel, a Canillo.
L’acció forma part del conveni de col·laboració signat pel departament de Patrimoni Cultural amb l’associació. L’objectiu és millorar el coneixement científic dels gravats rupestres existents a Andorra, d’aquest conjunt en particular, i millorar-ne la difusió, posteriorment, amb un documental que reculli els avenços aconseguits. El document substituirà el que es va fer a final dels anys 1990.
Campmajo és un especialista en gravats de la zona dels Pirineus Orientals. L’any 2008 va presentar la tesi doctoral en la matèria, dirigida pel professor Jean Guilaine i centrada en els gravats de la Cerdanya des de final de l’edat de ferro. Expert associat al CNRS, treballa als Pirineus des de fa cinc dècades, un llarg recorregut professional que li ha permès descobrir i estudiar més de 40 jaciments.