reportatge

Efervescència a les pantalles

Jove, però no tant. El Festival Ull Nu, a partir d’aquesta edició aparador del cinema emergent, torna a desplegar un sector audiovisual en ebullició permanent. Els creadors el valoren i en molts casos li són fidels. Avui comença la competició de curtmetratges.

detail.info.publicated

Alba Doral

Creat: 02.03.2018 | 07:16

Actualitzat: 02.03.2018 | 07:16

ric Rossell signa Synthetic Landscapes, un projecte de videoart que constitueix l’única proposta andorrana que en aquesta cinquena edició del festival ha passat el tall i entra en competició. Cada any, reconeix, la qualitat és més elevada, i per tant es fa més complicat de passar la preselecció. Però benvinguda sigui l’exigència. Rossell va concórrer a bona part de les edicions i en algun cas –amb Naturae Polis, amb Lluís Casahuga– va obtenir un dels premis. En aquesta edició torna a l’experimentació, en aquest cas amb un videoart on les projeccions de formes geomètriques dialoguen amb un entorn orgànic, un bosc.

El festival, assegura Rossell, “ja és un referent” i no sols a Andorra, on sí que és l’única proposta centrada exclusivament en un sector, l’audiovisual, que necessita una empenta per créixer. I el certamen suposa una de bona. “Per a nosaltres és una indústria molt embrionària, però cada cop agafa més força i cada cop hi ha més talent” per fer-la créixer.

També és un habitual del certamen el català Hèctor Prats. Enguany presenta Moving On, videoclip musical de Rooselvet. Assisteix perquè “és un festival superútil, com totes les propostes que impulsen la creació, perquè serveixen com a excusa per fer moure els creadors”. Després de cinc edicions saluda que el certamen es renovi i apunta un matís: li agrada el canvi de jove a emergent perquè, diu, també hi ha gent no tan jove que comença, així que “no cal una distinció tan radical” per edat.

Estiu 1993 es projectava anit, en la secció de llargs que enguany estrena el festival. Amb el veterà actor Fermí Reixach per presentar-la i debatre amb el públic. “Un projecte en què em sento molt orgullós d’haver participat”, va assegurar en conversa amb el Diari. Una “pel·lícula petita” però feta “amb honestedat i intel·ligència”, va destacar, dues claus probables del ressò obtingut entre el públic d’arreu. I una mostra per als creadors que aplega l’Ull Nu “que encara que estem en un moment terriblement difícil, s’ha de defensar la idea, no plegar-se de braços”.

El tarragoní David Aymerich seria un d’aquests que ha cregut en el projecte fins al final i ahir era a l’estrena internacional d’El dulce sabor del limón. “Festivals com aquest ens ajuda a projectar-nos en un món tan competitiu” com el cinema. Saludant que s’hagi obert als llargs, “que sempre són la part més llaminera, més espectacular”, i assegurant que, si pot, tornarà.