Reportatge
Plantant cara als Von Trapp
Els falta algun membre per ser tan nombrosos com la ‘cantarina’ família Von Trapp, però Déu n’hi do com corre la música per les venes dels Bartumeu Rocamora, amb una de les germanes a l’ONCA i dos dels nois a punt de debutar a Andorra. A La Fada Ignorant.
Enric Bartumeu Rocamora (Kic Barroc com a nom de guerra) està a punt d’acabar el Superior al Taller de Músics. Piano, amb un intèrpret amb tant de prestigi com Marco Mezquida. L’afició per la música, explica, l’hi van inculcar els pares: a casa sempre hi ha hagut un piano, amb el pare assegut al teclat, mentre que la mare, a banda de tocar la guitarra, ha estat una gran aficionada al cant, membre de diverses corals.
Però no és només l’Enric, el primogènit (nascut a Andorra la Vella el 1992), qui va sentir la crida musical. El segueix la Carolina, convertida en celista professional: l’any passat va acabar la carrera i forma part de l’ONCA. El tercer germà, en Josep, tampoc no ha sortit del camí, i a banda d’haver estudiat violí a l’Institut de Música d’Andorra la Vella, també toca la guitarra, i segons l’Enric “cantar és un dels més grans talents que té”. La quarta, l’Anna, encara és massa petita per haver-se definit amb claredat, però primer va provar amb la viola i últimament sembla decantar-se per la guitarra. Ella, al contrari dels germans, encara es troba massa tímida com per aventurar-se en un escenari.
I a un escenari andorrà, el de La Fada Ignorant (previsiblement la nit del 17 de febrer, un dissabte) apareixerà per primer cop el duet que han format l’Enric i en Josep. De moment el projecte està tan a les beceroles que ni s’han pensat ben bé el nom. Però segur, aventura Kic Barroc, que no anirà massa lluny de Germans Barroc o quelcom de similar, novament jugant amb els dos cognoms. Amb la veu d’en Josep i l’Enric al piano, reinterpretaran (des d’una òptica molt personal i molt poc convencional, prometen) temes que a ells els agrada escoltar, cançons que van dels estàndards de jazz a temes de Queen o Amy Winehouse. “Qualsevol cosa que ens agradi”, dins d’uns gustos molt eclèctics. No serà el primer concert que facin plegats, malgrat no haver-se encara ni batejat: uns dies abans hauran tocat a un local barceloní, Nou Racó 169, i en aquell cas amb el luxe d’estar acompanyats per la Carolina. A Andorra la celista no hi podrà ser el 17 de febrer: ha d’atendre altres compromisos professionals.
I com és això de tocar amb germans? “Molt fàcil”, assegura el més gran, perquè “hi ha molt bon nivell d’entesa, de sincronia, cosa que és molt més difícil de trobar amb altra gent”. A banda, “com que hi ha molta confiança és molt més fàcil netejar de seguida els errors”.
El projecte que es presentarà a la Fada l’engeguen amb la voluntat que perduri. Però tampoc amb una seguretat de dedicar-s’hi professionalment. “No és que el món de la música sigui gaire prometedor”, reconeix, així que tots dos estan emparats per altres carreres: farmàcia en el seu cas (ja hi treballa) i medicina en el del Josep, a qui falta poc per acabar els estudis. A banda, aquest últim té previst fer un llarg viatge a partir de l’estiu. D’aquí que arribi el moment, però, “buscarem bolos i més bolos”.
Que se sumaran als que, no obstant, ja han fet amb una altra de les formacions en què participen: SoundSet, aquí amb un altre membre de la família, un cosí (Josep Rocamora, trompeta) i un parell d’amics. Un grup de versions ballables amb què han actuat en festes majors, com al Roser d’Ordino, i han estat habituals al (ara tancat) bar Rambo, de Gràcia.
Plantant cara als Von Trapp