Josep Salvany i l'art desaparegut

Salvany i Blanch (Martorell, 1866-Barcelona, 1929) era un oftalmòleg –va estudiar medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona– que va formar part del Centre Excursionista de Catalunya des del 1905. Un home implicat, relaten des de l’Arxiu, que va tenir una intensa activitat dins de l’excursionisme científic, amb viatges que el van portar més enllà de la geografia espanyola, per Europa, Egipte, Terra Santa i els aleshores molt llunyans Estats Units. La fotografia va ser per a ell, continua la ressenya feta des de l’Arxiu, més que una simple afició i la seva obra el mostra com un bon documentalista.

En el cas de les imatges que va prendre en terres andorranes, el principal valor, destaca la directora de l’Arxiu, Susanna Vela, és que “és material molt antic, un fons amb molt d’art, molt patrimoni, com les pintures romàniques abans de ser arrencades”; té, per tant, “un important valor afegit com a testimoni”.

De Josep Salvany la Biblioteca de Catalunya en conserva un fons ingent, amb unes 10.000 imatges, realitzades entre el 1911 i el 1928. Unes imatges molt ben documentades perquè el mateix autor portava un registre curós. Entre la col·lecció conservada a l’equipament català hi havia una sèrie dedicada a Andorra, aquestes 46 imatges que l’Arxiu Nacional va adquirir en format digital d’alta resolució i amb la finalitat de facilitar la consulta i la investigació.

A la sèrie hi ha imatges força interessants, com dèiem, com les que mostren l’interior de l’església de Sant Miquel d’Engolasters encara amb les pintures a l’absis. O edificis desapareguts, com l’antiga església de Sant Pere Màrtir a Escaldes. O vistes que avui ja no són possibles, el campanar encara arrebossat de l’església de Sant Julià i Sant Germà, on també es pot veure que tota l’església té la base original. També Sant Joan de Caselles i, en primer pla, la creu del cap de Roda. I l’interior del vell santuari de Nostra Senyora de Meritxell, amb vots de cera penjats a la reixa de l’altar major.