Exposició sobre objectes quotidians de Casa Rossell

Maria Lluïsa de Riba Cassany, darrera descendent de la nissaga de l’ordinenca Casa Rossell, dona la benvinguda a la mostra en una fotografia presa pel seu germà, Joaquim. Amb ella, que així, de perfil i en una ullada ràpida, té un aire Lauren Bacall, va acabar la història d’una família documentada des del segle XVI. Moria el 1993 sense designar hereus i l’ingent patrimoni de la casa passava a mans de l’Estat el 1995. Dues dècades després, sembla haver arribat el moment de mostrar al públic una part –minúscula en comparació al que hi ha dipositat als magatzems de Patrimoni– dels objectes que van formar part d’aquella història, i de la història del país. Així, amb llibres, mobles, vestits, objectes d’ús quotidià i fotografies, es pot albirar el que van ser aquelles vides. Les de les dones, per exemple, que es podien permetre adquirir la primera màquina de cosir que va sortir al mercat. Les butaques isabelines on seien. Les riques làmpades que les il·luminaven. Els elaborats vestits que portaven i els coberts de plata amb què gaudien dels àpats. Els ventalls que les refrescaven i els amulets que les protegien.