Pau Donés
“L'amistat amb Joan Pau Miquel supera qualsevol consideració”
El líder de jarabe de palo celebra els seus 50 anys i els 20 de trajectòria de la banda. es troba fantàstic, malgrat el càncer que pateix. i actua a andorra, un país que coneix bé, diu
“L'amistat amb Joan Pau Miquel supera qualsevol consideració”
Feia anys que Jarabe de Palo no es deixava caure per Andorra. Va debutar a l’època de l’esclat de La flaca i va tornar quan Bonito s’enfilava a les llistes d’èxits. Torna amb 50 Palos: disc, llibre i gira per commemorar que Pau Donés ha arribat al mig segle de vida i als vint anys de carrera musical. Dijous, a les 21.30 hores, al cicle programat pel ministeri de Cultura a l’Auditori Nacional.
Doncs ja era hora que tornés, potser?
Sí, però de totes maneres jo vinc sovint: hi tinc bons amics i durant una època de la vida tenia una novieta que tenia un apartament al Pas, i jo soc esquiador de tota la vida. Així que contacte amb la terra en tinc molt.
Quan parla d’amics, un d’ells és Joan Pau Miquel.
Sí, som superamics. Ens vam conèixer a la universitat, perquè jo soc economista, i vam estudiar junts. Vam establir una molt bona amistat i segueix. Aleshores va passar tot aquest afer del banc que, bé, hi ha opinions per a tots els gustos.
Vostè li va expressar el seu suport públicament i clarament.
Em va semblar que aquesta presó preventiva durant dos anys era injusta, quan el màxim legal és d’un any. Crec que se li estava donant un tracte diferent a un altre presumpte culpable. Des d’un punt de vista personal és un gran amic i una molt bona persona, no en tinc cap dubte. L’amistat està per sobre de qualsevol consideració. I vivim en un moment en què la informació està brutalment manipulada, amb la política i la justícia barrejant-se. I bé, jo tinc un bon amic, a qui conec bé, millor que el jutge, i em manifesto perquè no és just el que estan fent amb ell.
Hi ha opció d’alguna visita?
Bé, aquest tema el deixem, sí? i parlem del concert.
Molt bé, ha vingut aquí a parlar del seu llibre. Doncs fem-ho.
Nosaltres tenim aquest projecte, 50 Palos. El disc són 21 cançons de les conegudes, les de sempre, amb veu i instruments, com van venir al món. Quan vam començar teníem clar que volíem ser una banda de llarg recorregut, no tirar-nos a la comercialitat. Hauríem guanyat molts quartos però potser ja no hi seríem. Volíem ser considerats per la nostra qualitat. I això ens ha sortit bé: aquí estem, vint anys després i encara d’actualitat, i al disc hem comptat com dotze cançons que van estar als cinc primers llocs de les llistes. Tot va íntimament lligat al desig de tornar després de la meva malaltia: no volia una gran gira, sinó quelcom d’íntim.
I perquè un llibre?
Jo he fet els 50 i no volia fer la típica biografia de músic, de sexe, drogues i rock&roll, sinó amb cert contingut intel·lectual, amb petites idees i anècdotes.
Els 50 senten fatal. O no?
I ara! A mi m’estan sentant de collons, cap crisi. Tinc 50, tinc càncer, i em trobo de luxe. De coco estic bé, visc el present i se me’n foten les arrugues.
I amb la malaltia, la gira no es fa molt dura?
El que és dur és acabar els concerts i sortir cada dia, beure, anar de festa. Si no, és com per a un nen anar a Disneylandia. Pujar a l’escenari és del que més m’agrada al món. I per la malaltia, estic acabant la quimio, un cicle, i sí, hi ha dos o tres dies que estic cascat. Però he tingut ressaques molt més terribles que la quimio. La malaltia afecta poc la meva vida. El que faig és conviure-hi i que em doni pel cul el menys possible.
Tornant a la música: diu que no buscaven èxit comercial, però què em diu per exemple de ‘La flaca’?
No, puntualitzo: no dic que no busquéssim l’èxit, sinó que no ens vam deixar comprar i volíem la qualitat. Però no dic no fóssim exitosos i no continuem sent-ho: ara de La flaca n’ha fet una versió Santana, i és un orgull.