reportatge
Art a la Peixera
El renascut grup La Xarranca ocuparà els baixos de l’antic CIAM, rebatejat Art al Roc des que s’hi va instal·lar la sala d’exposicions del Govern. Crearan un espai expositiu, La Peixera. On hauran de lluitar, contra el que el nom indica, perquè l’aigua quedi fora.
És un edifici complicat”, reconeix Alfons Valdés, artista integrat al col- lectiu, arquitecte i tresorer de La Xarranca. “En tenir aquesta passarel·la, facilita que l’aigua trobi el camí més fàcilment i és força difícil localitzar per on entra”, explica. Així que una part de la subvenció que els ha atorgat el ministeri per adaptar l’indret per poder posar-hi obres –uns 6.600 euros– aniran destinats a instal·lar una planxa galvanitzada que reculli l’aigua i la torni a derivar cap a fora. “No ens caldrà aixecar fustes ni començar a buscar l’entrada de l’aigua”, que complicaria i encariria molt l’obra d’adaptació del local. Però aquests mateixos dies, amb les pluges, s’ha tornat a fer evident el problema, amb un sostre de guix que ha caigut a trossos, pràcticament desfet per la humitat.
La Peixera –el nom se li va ocórrer a Eve Ariza, l’actual representat del país a la Biennal de Venècia– ocupa una superfície de trenta-dos metres quadrats. Un espai als baixos, envidriat, perfectament visible des del carrer i que des de la construcció del bastiment –ja fa prop de cinc anys– ha estat permanentment buit, afegint un punt de desolació a un edifici que mai no va complir la funció inicial: destinat a acollir el Centre d’Interpretació de l’Aigua i del Madriu (CIAM) havia de ser un pol d’atracció a la zona alta escaldenca.
La Xarranca va pensar que seria un bon espai perquè els artistes del país tinguessin un lloc permanent on mostrar el seu treball. I Cultura va entendre que donaria vida al lloc, així que els ho va cedir i els ha atorgat un ajut per a l’adaptació. A banda d’evitar l’entrada d’aigua que pugui malmetre l’obra exposada, hauran d’instal·lar la il·luminació, interior i exterior: un sistema de leds que es mantindrà permanentment encès perquè el concepte de la sala és que les obres siguin visibles des de l’exterior, sense que calgui entrar-hi i, per tant, sense que calgui que ningú se n’ocupi. La mateixa filosofia de L’Aparador, espai expositiu de la capital alturgellenca ubicat a la plaça del Carme.
Els sis mil i escaig euros de la subvenció serviran també per instal·lar els dispositius que permetin la col·locació de les peces –pintura i escultura– i sistemes d’àudio i focus per si hi ha artistes que hi vulguin fer performances o instal·lacions audiovisuals.
Els treballs, indica Valdés, començaran tan aviat com disposin dels diners. La previsió inicial és que l’espai estigui llest a principis de la tardor. Amb una primera exposició que serviria per estrènyer lligams amb els artistes de la Seu i reconèixer la influència de L’Aparador, que funciona des de fa deu anys. La idea de funcionament és que estigui obert a qualsevol artista, només amb la condició de pagar la quota d’un any de l’entitat (25 euros) i que els creadors es facin responsables de l’obra perquè al local no hi haurà ningú per ocupar-se’n.