reportatge

Morell juga a les endevinalles

Antoni Morell té quelcom de juganer. Aquest vessant el plasma a ‘Passaport sense nom’ (Anem Editors), un recull de retrats –esbossos, puntualitza, que també és home d’exactituds– publicats a ‘Andorra 7’ als quals ha afegit una trentena més de recents.

Morell juga a les endevinallesFernando Galindo

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

orell jugava ahir en camp propi i reunia, en terreny massanenc, un bon auditori al teatre de les Fontetes, on s’aplegaven bona part dels seus retratats, pràcticament tots gent del país, amb una única excepció forana: el crític i comissari d’art Joan Gil Gregorio, que s’afegeix a una nòmina on també hi ha Marc Forné, Casimir Arajol, Òscar Ribas, Lídia Armengol, Joan Massa o Simó Duró. Això entre els últims retratats. Els de la primera fornada –la que es va publicar originàriament al setmanari dirigit precisament per Forné– estan encapçalats pels Coprínceps Giscard d’Estaing i Joan Martí Alanis, esbós doble que Morell titula Inversemblant trobada i que va fer que Forné recordés els temps de la posada en marxa d’Andorra 7, els temps en què ell anava amunt i avall per trobar els diners amb què sostenir la publicació i en què els textos es picaven amb una màquina d’escriure IBM. El que ahir es presentava és “un llibre didàctic”, va assegurar l’excap de Govern i exdirector del mitjà; didàctic “perquè ensenyarà als més joves que Andorra existia molt abans de la Constitució; és més, Andorra existia molt abans que qualsevol altre Estat dels que existeixen ara”.

L’editor, Josep Dallerès, i el cònsol major massanenc, David Baró, van acompanyar l’escriptor en l’acte. És un llibre “per assaborir a poc a poc”, va aconsellar Baró, un llibre “addictiu, que enganxa en aquest joc d’endevinalles”. Perquè als dibuixos de Morell el lector ha de buscar pistes i esbrinar de qui està parlant. Si no s’aconsegueix no cal patir: també hi ha la solució a l’enigma.

Morell va assegurar que és una obra “petita, però plena d’afecte per Andorra”. És un “llibre mirall”, va dir, on els retratats acompanyen l’autor dels retrats, on “el jo és plural”, va assegurar. “Ja saben de la meva admiració per Simone de Beauvoir i Sartre, jo soc molt sartrià, excepte en una cosa: mai no he acceptat que l’infern són els altres; al contrari, sense els altres jo no seria ningú”, va apuntar. Més encara: “I sense mi, vostès tampoc no serien els mateixos; potser serien millors, però no els mateixos.”

Per al veterà escriptor –que avui dona nom a la biblioteca comunal massanenca, on va cedir el seu fons bibliogràfic– aquest amb què surt a la palestra del Sant Jordi és “un llibre de xafarderies i una crònica sentimental”. Un llibre, va comparar, que és com un tren, amb gent que l’ha acompanyat en un recorregut, pujant i baixant en diferents estacions. Amb esbossos en absolut maniqueistes, va advertir, on ningú és blanc ni negre sinó tothom es mou en el territori del gris, un llibre, en fi, “real i de ficció, perquè ficció vol dir literatura”.

EL CINEASTA JORDI GIGÓ, HOMENATJAT A LA REVISTA 'EX-LIBRIS'

Comença a omplir-se l’agenda d’actes de Sant Jordi, amb propostes ja habituals, com la presentació de la revista Ex-Libris, que edita la Biblioteca Nacional-Casa Bauró. En aquest número, la publicació homenatja el cineasta Jordi Gigó amb motiu del centenari del seu naixement. Gigó va ser un dels pioners de la filmografia andorrana, amb unes produccions de gènere en què es va moure entre les propostes de terror i les eròtiques: Pornogirls va ser una coproducció hispanoandorrana, la primera pel·lícula a obtenir la qualificació S i que el director va optar per signar amb el pseudònim de Georges Lewis. Una cinta feta amb recursos molt escassos però que amb el temps s’ha convertit en un film de culte en el gènere. També va signar, aquí amb el seu nom, La Jaula, un curt estrenat al Festival de cinema de Bilbao, o Llegendes d’Andorra.

La publicació té també apartats que estan dedicats al pare Cebrià Baraut, de qui també es commemora el centenari del naixement, així com a antics oficis desapareguts i a un llibre del fons de Casa Rossell d’Ordino, centrat en la història de la màgia i escrit pel jesuïta Hernando Castrillo.

La revista, que es podrà descarregar de forma gratuïta a partir de diumenge, es presentarà divendres al matí, a la Casa Bauró. A banda dels articles, conté el recull de noves publicacions durant l’any.

També en el marc de Sant Jordi divendres es lliuraran els premis del vintè concurs de poesia Miquel Martí i Pol, convocat per la Biblioteca Pública. A les 20.30 hores, a la Llacuna.

tracking