reportatge
Admiració per Sergi Mas
“Tots estem molt contents de ser amics de Sergi Mas”, deia Àngels Mach; i tots eren molta gent: el Teatre Comunal estava anit ple de gom a gom per veure el documental sobre Sergi Mas. L’artista-artesà vist per un altre Mas, el seu net, Hèctor.
Admiració per Sergi Mas
Ui! Però quines coses em preguntes! És com si em preguntessis si sóc verge!” Mas-net va tenir l’oportunitat de seguir i resseguir i preguntar i repreguntar al padrí; però sense salvar-se de la seva punxant ironia. La pregunta que el feia exclamar-se, però, no era qualsevol: l’interrogava sobre les seves creences. Vint-i-cinc minuts de documental –produït per la Societat Andorrana de Ciències (SAC), amb ajut del ministeri de Cultura– per resumir no sols les infinites hores de gravació, sinó l’ampla vida del creador. Una projecció a la qual es va donar cita el qui és qui de la cultura. Fins i tot la classe política, encapçalada per Toni Martí.
El documental no volia ser un biopic a l’ús, havia advertit el realitzador, sinó que s’havia de centrar en una qüestió, transcendental en la trajectòria de Sergi Mas: la línia que separa (o no) l’artista de l’artesà. “L’art es practica i prou. Ara està molt intel·lectualitzat i per això jo prefereixo dir-me artesà, perquè ha d’haver-hi ofici”, reflexiona en un moment del documental. Per puntualitzar, amb la sorna de la qual fa gala que aquest ofici “a l’art dels museus no és imprescindible”.
Vint-i-cinc minuts, dèiem, de reflexions, de recorregut per algunes de les obres més significatives, de converses amb el Coco, el gat amb qui comparteix el taller, a Aixovall. D’una conversa solcada d’ironia que el públic va celebrar amb riures. I el net-realitzador, amb la satisfacció de veure tanta gent aplegada: “Ja sé que no és per mi, sinó pel Sergi, que entenc que és qui és i que cada cop que surt de casa és un esdeveniment”. El millor homenatge que se li pot retre, hi va afegir “és que la gent hagi vingut a compartir amb ell; si la pel·lícula agrada o no és secundari”.
Entre el públic, un ampli ventall de creadors de diversos àmbits i generacions. Dels joves, Alfons Casal, company d’armes d’Hèctor Mas, que va insistir que “era una necessitat fer un homenatge com aquest” i va subratllar l’interès del discurs pel que opta la producció, un discurs “molt potent, amb aquesta dicotomia entre artista i artesà que en Sergi sempre ha defensat”.
També van assistir companys de files del veterà artista, com la canillenca Lluïsa Casas, que va compartir amb ell els temps en què van posar en marxa l’escola d’art de Sant Julià. “Jo dic que és l’artista més important d’Andorra, a banda d’un home ple de coneixements de tot tipus i anècdotes divertides, i un amic com no n’hi ha dos”.
Rafa Contreras es va fer al seu costat com artista, “i és gràcies a ell si ara sóc alguna cosa”. Un mestre, va dir, “sempre positiu, que mai no discrimina ningú i que resulta increïble com a persona”.
I Faust Campamà, un altre dels veterans en la plàstica nacional, va puntualitzar: “És un paio necessari, que si no existís l’hauríem d’inventar.” I que, va matisar, “és un artista; es diu artesà per modèstia”.
EL FESTIVAL ULL NU INSISTEIX A IMPULSAR LA PROFESSIONALITZACIÓ
La cinquena edició del Festival Audiovisual Ull Nu de joves creadors del Pirineu insisteix en el camí de professionalitzar-se i, alhora, oferir propostes que ajudin a professionalitzar els creadors novells. Així, posen en marxa una secció destinada a posar-los en contacte amb empreses i gent de renom del sector, una jornada on podran trobar-se Ddani de la Orden, els responsables de DDT Efectos Especiales (signa els de Un monstruo viene a verme, Hellboy o El laberinto del fauno) i el responsable de productes audiovisuals de la plataforma de micromecenatge Verkami, Aritz Cirbián, que també és productor. Serà una de les novetats de la cinquena edició del certamen, que se celebrarà entre el 14 i el 18 del mes vinent. A concurs, una trentena de treballs, entre els quals dos de presentats des d’Andorra (Live is flow, de Susanna Ferran, i My Doll, de Jessone Morillon, els dos en la categoria de videoart) i un que ve signat per l’actriu catalana Aina Clotet.
També per al públic assistent el programa d’enguany arriba amb novetats, entre les quals la projecció de Tiburón, d’Steven Spielberg, però en una secció d’aquacine, a Caldea. També proposen la xerrada amb Santi González, redactor del programa de televisió Salvados, que presenta Jordi Évole, i les projeccions amb col·loqui de La propera pell i La millor opció. I, com l’any passat, a La Fada Ignorant s’articularà una sessió al voltant de les sèries, amb participants del festival Serielizados i el col·lectiu Seriesand.
Música
A les projeccions –també es farà un repàs dels curts d’anys anteriors i dels finalistes del concurs de Minicurts– s’hi afegeixen propostes musicals: actuaran Las Bistecs, grup barceloní que va saber aprofitar la força de les xarxes socials per donar-se a conèixer. També es planteja una xerrada de Guillermo Carreras i Josune Imízcoz, els impulsors de Play Ground, format de vídeo que s’ha convertit en una de les fórmules més utilitzades pels usuaris més joves de xarxes.
En l’apartat competitiu, la trentena de treballs seleccionats (entre un llarg centenar de presentats) seran sotmesos al judici del jurat encapçalat per Dani de la Orden.
Admiració per Sergi Mas