art
El comissariat envia a la Biennal “l'ambició monumental” d'Eve Ariza
Ambatlle i Balmaseda es decanten per ‘Murmuris’, 9.000 bols de fang que recobriran el pavelló
El comissariat envia a la Biennal “l'ambició monumental” d'Eve Ariza
“Considerem que l’obra Murmuris presenta les millors qualitats, entre les quals destaca l’ambició monumental i la utilització del fang i el torn, una tendència de l’art contemporani que transcendeix l’artesania” i l’obra d’intenció purament decorativa. El comissariat del pavelló andorrà a la propera edició de la Biennal de Venècia, la quarta amb participació del Principat, justifica amb aquesta referència a la monumentalitat de l’obra d’Eve Ariza, la decisió de triar el seu projecte: nou mil bols d’argila rosa que s’enfilaran per les parets del Palazzo Ca’Capello Memmo entre el 13 de maig, data de la inauguració de la 57a Biennal, i el 26 de novembre.
El comissariat, format per Míriam Ambatlle i Javier Balmaseda, va donar ahir a conèixer la seva decisió en el mateix marc on encara es poden contemplar durant uns dies fragments i maquetes de les tres obres preseleccionades. Amb la d’Ariza, l’Omphalos de Jordi Casamajor i Lost Origin, d’Eva Martínez, Zoe.
Henri Périer, comissari de les dues últimes edicions, es va encarregar d’argumentar els punts en contra d’aquests projectes. Els animals fantàstics de Casamajor, va dir, semblen “massa petits”, haurien estat més atractius d’haver estat concebuts de talla normal. Com, d’altra banda, s’havia plantejat l’escultor mateix. Périer hi va afegir que el projecte de Zoe està “molt bé”, però que “malauradament s’hi veu massa l’empremta de Louise Bourgeois, cosa que hauria detectat de seguida el públic de la Biennal, “molt habituat” a veure art.
Périer va aprofitar la presència del ministre de Turisme, Francesc Camp, a banda de la de Cultura, Olga Gelabert, per recordar-li que “estic convençut que l’art és un formidable mitjà de comunicació i per atreure turisme”.
Tornant a l’obra seleccionada, Ambatlle va destacar que Murmuris presenta una continuïtat amb les recerques d’Ariza al voltant de la comunicació a la “societat actual, tan pertorbada”, i confia en els murmuris que pretesament sorgeixen dels nou mil bols convertits en inquietants boques. Va destacar també “l’impacte visual”, superior al dels projectes amb què competia, i el fet que “recupera una tècnica mil·lenària i un material humil” treballat de manera que “transcendeix l’aspecte utilitari i decoratiu”.
Ariza, encara assimilant la seva sort, només va dir que “serà un plaer treballar durant els propers mesos”. De fet, hi va afegir, “treballar amb el torn em relaxa molt, em centra molt; si no estàs ben centrat no pots fer-ho”. I haurà d’avançar de valent, a un ritme d’uns 1.600 bols per mes, feina que farà entre Barcelona i França, on disposa del forn i els espais necessaris per acumular les peces. El transport de la instal·lació, va assegurar, no suposarà cap problema: els 800 elements ja fets caben en vuit caixes de fruita.