tELEVISIÓ
La història audiovisual, protegida
Andorra Televisió inicia la digitalització de les seves més de 30.000 hores d’arxius audiovisuals i que narren els últims 25 anys del país
La història audiovisual, protegida
La moció de censura a Òscar Ribas, els primers debats electorals que es van emetre per la televisió pública, els juraments de tots els caps de Govern des del 91, esdeveniments esportius, centenars de successos, nevades històriques... Tot plegat, i molt més, apareix relatat en l’extens arxiu audiovisual d’Andorra Televisió integrat per poc més de 21.200 cintes (9.245 en format betacam i quasi 12.000 en format DVCAM) que es conserven al magatzem refrigerat dels baixos de l’edifici que té la cadena pública a la Baixada del Molí. Són unes 30.000 hores de la història audiovisual que han anat generant les valls en els darrers 25 anys i que, si no s’actua amb una certa celeritat, corren el risc de desaparèixer. El motiu? Aquests formats tenen una vida útil limitada, d’entre 10 i 15 anys, i si no es digitalitzen poden quedar inservibles.
Amb vista que el temps apressa i que en dues dècades la feina pendent s’ha anat acumulant, ja fa uns mesos que Andorra Televisió va decidir agafar el toro per les banyes i començar el procés de digitalització de cadascun dels documents gràfics per garantir la preservació del fons. “L’arxiu és propietat d’Andorra Televisió però també és l’arxiu audiovisual del país. Hi ha moments històrics que estan recollits aquí que no té ningú més”, evidencia el director general de la cadena, Xavier Mujal, que “per responsabilitat” ha decidit emprendre aquesta carrera a contrarellotge. “Fins ara no s’havia fet mai. És una tasca que sempre s’havia anat deixant de banda, però les cintes envelleixen i si jo ho deixo morir seré un irresponsable per haver deixat morir la història del país”, reflexiona.
Un procés molt lent
El projecte, que es va iniciar el novembre passat, és molt lent. Necessitarà anys fins que es culmini perquè, exposa Mujal, els recursos de què es disposa són limitats (es fa amb personal de la casa que s’ha reubicat). Perquè el traspàs de les imatges es fa a temps real i, alhora, s’ha de documentar i minutar tot el que apareix a les imatges. Per posar-ho en xifres: actualment s’estan traspassant al format digital entre 1,5 i 2 hores al dia i fins a data d’avui s’han traspassat unes 160 hores.
Malgrat que la idea de posar en ordre i digitalitzar tot l’arxiu de la cadena es va posar sobre la taula durant l’etapa en què la direcció general requeia en Francesc Robert, la iniciativa mai va acabar de prendre forma. En aquell temps, la directiva, de la mà de la directora de l’Arxiu Nacional d’Andorra, Susanna Vela, va presentar un projecte de pressupost per preservar el material que superava els 2 milions d’euros i, com que es tractava d’una xifra massa elevada, va quedar aparcat en un calaix. “Quan vaig arribar al càrrec vaig informar el ministeri de Cultura i el Consell General del problema que hi havia amb tots aquests documents, i les institucions hi han estat sensibles. Per al 2017 hi haurà partida pressupostària”, avança Mujal. Però ni amb diferència el pla serà milionari. “Els diners que demanem són per als repositoris digitals, les memòries on es guardarà tota aquesta informació. La resta de la feina l’anem fent dins de les nostres possibilitats”, comenta. Part de la partida –s’estan acabant de definir els costos– també es destinarà a adquirir espai al núvol de The Cloud d’ATV. “Abans es compraven cintes i ara, memòria digital que és molt més car”, conclou. Un cop s’hagi culminat el procés, Andorra Televisió traspassarà una còpia de tots els documents a l’Arxiu Nacional i, per tant, seran de consulta pública.
“Ja anem tard”
Però no tots els vídeos de l’arxiu tindran el seu equivalent en bits. N’hi ha alguns que, pel pas del temps, ja s’han fet malbé i són irrecuperables. I des d’Andorra Televisió temen que amb els anys la situació s’agreugi, perquè el material s’anirà envellint. “El que critico és que aquesta feina no s’hagi fet abans, ara ja anem tard i l’arxiu està en perill”, posa de manifest el periodista. Sobretot perquè només es disposa de masters originals (de la majoria de documents no hi ha còpia) i perquè els locals on es guarden no són els més adequats: estan arran de terra i si hi hagués un incendi o una inundació a l’edifici les cintes es perdrien.