‘Pavelló de caça’ a la Balma
48065.jpg
Conociendo la función del utillaje lítico tallado: Veinticinco años de análisis traceológicos aplicados a contextos neolíticos del noreste de la Península Ibérica, l’article signat per Gibaja i Niccolò Mazzucco, una exploració de les eines i instruments trobats en diferents jaciments en la qual el de la Balma de la Margineda agafa especial relleu. “És un jaciment molt interessant perquè no sols s’ocupa un cop, sinó diverses vegades al llarg del temps, des dels caçadors-recol·lectors del mesolític, fins a l’arribada de comunitats que ja coneixen l’agricultura i la ramaderia”, explica Gibaja, arribada que se situa cap al 5.200 aC. “No és freqüent i per tant ens ajuda a explicar com es va produir la transició” d’un tipus de societat a l’altra. Aquells primers homes del neolític que van posar els peus a la Balma entre el 7.000 i el 6.000 aC eren comunitats nòmades que arribaven a la zona probablement en determinades èpoques de l’any, quan el fred fos menys intens, per caçar. Els arqueòlegs ho saben gràcies als instruments que hi van deixar rere seu. Els projectils, sense anar més lluny: els geomètrics mesolítics que difereixen en la forma d’allò que qualsevol pugui imaginar com una fletxa però que complia la mateixa funció. Aquells homes es podria dir que utilitzaven la cova com una mena de pavelló de caça temporal, al qual pujaven quan el temps ho permetia per abastir-se de carn. Després tornaven als assentaments base, a les planures. Quasi com un transfronterer actual. Aquestes poblacions on s’estaven més temps (tot i que no sempre: eren nòmades) no devien estar a gaires quilòmetres. “Però per a nosaltres és complicat de fixar una distància, tot i que segur que no eren centenars de quilòmetres”, apunta l’arqueòleg. Igual que s’ha de determinar durant quins períodes de temps s’hi estaven. Previsiblement, no gaire llargs.
Carn en conservaA llocs com la Balma caçaven, es cruspien les parts de l’animal on hi havia més os i preparaven la resta per emportar-se-la, amb tècniques de conservació rudimentàries que probablement passaven per l’assecat i el fumat perquè encara es desconeixia l’ús de la sal com a conservant, manifesta l’investigador. I també realitzen algunes tasques de tractament de la pell de les peces obtingudes. Després d’un llarg viatge de milers d’anys, recalarien a terres europees procedents del centre de l’àrea Mediterrània les primeres comunitats que portaven amb elles certes tècniques de conreu i que havien après a domesticar els animals. L’instrumental que fabriquen i utilitzen ja és diferent i adaptat a les noves necessitats. D’altres estris segueixen sent els mateixos. Els projectils poden ser similars, però amb ells n’hi ha d’altres que no tenen res a veure amb els anteriors, com la ceràmica, les destrals polides o instruments fabricats amb os que serveixen per a la perforació de les pells o la confecció de cistelles. També entre la tecnologia que incorporen i de la qual deixen rastres a la Balma hi ha d’haver estris per a l’agricultura. Aquí, però, puntualitza Gibaja, es presenta un dubte: es van utilitzar a prop de la Balma? És a dir, hi havia cultius a les àrees properes o simplement transportaven amb ells instruments que en realitat havien fet servir en altres zones? “És una qüestió a hores d’ara difícil i complicada de resoldre”, indica l’investigador. Qui, de totes maneres, apunta una hipòtesi: “Creiem que sí, probablement, que hi havia una agricultura d’alta muntanya, perquè hem trobat estris per a la sega i gra de cereal, així que pensem que hi havia conreus tot i que de molt petita extensió”. La qual cosa porta, de pas, a apuntar que probablement s’hi estaven durant llargs períodes, obligats pel cultiu del cereal. Probablement els usos no diferien gaire dels d’un pastor del segle XVIII o XIX que pugés a l’orri amb els ramats durant l’estiu.
UNA VIDA QUE NO HA CANVIAT TANT
“Estem molt més a prop del que ens pugui semblar”, adverteix Gibaja, apuntant una distància no tan llarga entre l’home modern i el prehistòric. Per començar, domestiquem i mengem els mateixos animals que ells, puntualitza: ramats d’oví i boví i els gossos, que ja els feien companyia. També la dieta té les mateixes bases, els mateixos cereals i lleguminoses, deixant de banda els productes que es van introduir a Europa després dels viatges de Colom. I fins i tot les rutes de transhumància resseguides durant segles les van marcar aquells avantpassats primitius.