Exposició sobre el món de figuretes de LEGO
46231.jpg
Des d’ahir fins al proper dia 16 es pot visitar a la sala ordinenca aquesta particular –i aventurera– visió del món de LEGO. O, com resa el títol triat pel fotògraf, La galeria de l’Ego. “L’anomeno així perquè considero que les joguines, en realitat, som nosaltres, nens o adults, que també n’hi ha que juguen, una projecció de nosaltres”, explica Herbert, fotògraf apassionat des de fa trenta anys però amateur i que professionalment es dedica al món de l’educació. Així que en aquesta mostra conjuga els dos vessants. Igual que la mostra que proposa conjuga la part visual, el recorregut que el visitant pot fer per les fotografies d’Herbert, i els jocs que (cedits per la botiga que també va prestar el protagonista) deixa a disposició dels infants que s’atansin a La Buna. “Està tot ambientat perquè tant els adults com els infants s’ho passin bé, i perquè els més petits comencin a entendre que anar a una exposició també pot ser divertit”, argumenta l’autor. La mostra té un subtítol, Rêve Herbert, perquè també reflecteix molts dels somnis de la seva infantesa. Tot i que ell, ha de confessar, en aquells anys s’havia decantat per la competència: els clicks de Playmòbil. Com sigui, aquests somnis d’aventures infantils han seguit molt presents a la seva vida adulta, “perquè sempre he treballat amb nens, la infància és el meu món”, manifesta el francès establert a Ordino i que des de fa un any i mig imparteix classes de fotografia a La Capsa, l’escola d’art de les valls del nord.
Trenta centímetres d’alçadaAmb aquests antecedents, doncs, no resulta estrany que cada cop que passés per davant del ninot de la botiga escaldenca –i els seus trenta centímetres d’alçada– se sentís irremeiablement atret. Fins fer-li la promesa de fer unes vacances plegats. “Ell va acceptar de seguida”, assegura el fotògraf. I també els propietaris de l’establiment li van fer confiança perquè la primavera passada se l’endugués de companyia durant vuit dies, un temps en què van re-córrer paratges d’Ordino, de Segudet, d’Arcalís, que han servit d’escenari a bona part de les imatges. D’altres les va prendre sense sortir de casa, aprofitant els models de cotxes de joguina que conserva. O les propostes de la filla petita, que li va servir de model en alguna imatge. “La meva filla sempre em preguntava: ‘I ara on vas amb el senyor?’ i ara està ben feliç de veure la mostra”. La sèrie s’hauria d’haver estrenat a Nantes el passat mes de novembre, en una gran mostra-exposició organitzada per l’emblemàtica marca de joguines. La trobada, no obstant això, es va ajornar, com altres esdeveniments a França, per raons de seguretat, després dels atacs terroristes. Probablement, però, hi hagi una nova data, confia l’autor. “Al novembre estava tot organitzat i a punt, però entenc que primer sigui la seguretat”, reconeix. Per més endavant, l’educador i fotògraf té més projectes per a la seva obra: encara que sense data fixada, preveu portar-la al Cedre per oferir als avis activitats de manualitats, així com trobades intergeneracionals. El cas, puntualitza, “és que les joguines no són per mantenir-les a les vitrines”.