Accions mixtes en matèria monetària

Aquesta setmana ha estat marcada per diverses decisions en matèria de política monetària. A la zona euro, el BCE va optar per mantenir els tipus d’interès sense canvis. La institució presidida per Christine Lagarde va adoptar un to prudent, deixant clar que el cicle de rebaixes podria haver arribat al final. Amb la inflació pròxima a l’objectiu del 2% i una economia amb certa resiliència però alentida, el BCE va mantenir la posició de wait and see, en què les decisions s’aniran modulant en funció de l’evolució de les dades. Al Regne Unit, el Banc d’Anglaterra va sorprendre amb una rebaixa de 25 punts bàsics del tipus d’interès, situant-los en el 3,75%. La decisió, ajustada i amb divisió interna, va respondre a la clara moderació de la inflació i a la debilitat del creixement econòmic. Tot i això, el banc central britànic va advertir que el marge per a noves rebaixes és limitat, ja que persisteixen riscos a l’alça sobre els preus, especialment en el mercat laboral. En canvi, el Banc del Japó va adoptar una decisió de signe contrari, elevant els tipus d’interès fins al 0,75%, el nivell més alt en tres dècades. Aquest pas indica el camí de normalització en matèria monetària, amb un regust mixt a nivell del mercat per la tendència expansionista en l’àmbit fiscal de l’administració Takaichi. Als Estats Units, la publicació de la inflació va ser un dels punts clau de la setmana. L’IPC va mostrar un nivell inferior a l’esperat, situant-se prop del 2,7% interanual. Aquesta dada habilita el relat d’una possible Reserva Federal amb caràcter més dovish com podria ser l’encapçalada pel nom amb més ressò, el de Kevin Hasset.