La ‘macro’ dona oxigen, però no resol tot el partit

Ahir hi va haver una dada especialment rellevant des del Regne Unit, ja que l’índex de preus de consum interanual va baixar fins al 3,2% al novembre, clarament per sota del 3,4% esperat pels analistes i del 3,6% registrat a l’octubre. Aquesta caiguda, més intensa del previst, va confirmar que el procés de desinflació avançava a un ritme més accelerat del que anticipava el consens de mercat. Aquest context va reforçar unes expectatives clarament més dovish sobre el Banc d’Anglaterra, ja que s’anticipava una possible retallada de tipus de 25 punts bàsics, del 4% al 3,75%, en la reunió prevista per avui. Les projeccions van començar a situar els tipus propers al 3% durant l’any vinent, en coherència amb un escenari de desinflació més ràpida del que s’havia previst inicialment. Aquest gir va afeblir la lliura esterlina davant el dòlar, fet que va actuar com a suport per a les empreses exportadores anglosaxones integrades en l’índex britànic. A la zona euro, la inflació es va mantenir més continguda, amb un IPC del 2,1% interanual al novembre, en línia amb l’estabilitat esperada, mentre que a Alemanya l’índex de confiança empresarial IFO va mostrar una lleu debilitat, reflectint certa cautela del teixit empresarial europeu en un entorn de tipus d’interès encara exigent. En l’àmbit global, el Japó va sorprendre positivament amb un fort superàvit comercial al novembre, marcant un gir substancial respecte al dèficit del mes anterior i evidenciant una millora de la competitivitat exportadora, probablement afavorida pels moviments del ien. Grifols va rebre una millora de la qualificació creditícia.