Notícies polítiques a banda i banda de l’Atlàntic

La segona economia de l’eurozona va viure una nova etapa d’incertesa política després que el primer ministre François Bayrou posés el seu càrrec a disposició de l’Assemblea Nacional. El dirigent es va veure obligat a sotmetre’s a un vot de confiança previst per al 8 de setembre. L’Executiu tenia com a prioritat posar ordre en unes finances públiques cada cop més tensionades, però el pressupost presentat per Bayrou va topar amb una oposició frontal. Els mercats financers europeus, i concretament el francès, van cotitzar amb pessimisme, amb els inversors avaluant l’impacte que podria tenir la inestabilitat política sobre l’economia del vell continent i l’estabilitat de la moneda única. Tampoc van ajudar les noves tensions generades per Trump, que va tornar a posar en dubte la independència de la Fed a l’anunciar el cessament immediat de la governadora Lisa Cook. L’expulsió es va justificar en un suposat frau hipotecari, del qual Trump ja l’havia acusat setmanes anteriors. La destitució inesperada va ser interpretada pels inversors com un assalt polític a la Fed, alimentant les preocupacions sobre la seva autonomia en un moment de gran sensibilitat per a la política monetària nord-americana. Alhora, va reactivar les tensions comercials amb Europa mitjançant una nova amenaça aranzelària i va carregar contra la denominada Taxa Google que apliquen diversos països europeus, entre ells Espanya, França, Itàlia, Alemanya i Hongria. Va argumentar que aquests impostos estaven dissenyats per perjudicar grans empreses tecnològiques nord-americanes, alhora que deixaven un espai obert perquè les companyies xineses guanyessin quota de mercat a Europa.