El dòlar pateix la pèrdua de confiança

Les notícies sobre una possible nominació anticipada per part de Donald Trump del seu candidat per substituir Jerome Powell al capdavant de la Reserva Federal (FED) el 2026 van encendre els mercats. Aquesta estratègia, interpretada com una intromissió en la independència de la Fed i adreçada a implementar una política monetària més laxa, va provocar una forta depreciació del dòlar: l’euro va perforar el nivell de l’1,17 $, la lliura esterlina fins a 1,37 $ i el ien japonès es va revaloritzar fins als 140 iens per dòlar.

En l’àmbit macroeconòmic, es va publicar la tercera lectura del PIB del primer trimestre, amb una revisió a la baixa: la contracció va ser finalment del 0,5% anualitzat (vs. -0,2% anterior). Aquesta revisió va respondre a una davallada del consum privat, que va passar del +1,8% al +0,5% afectat pel fred extrem i la incertesa política. Paral·lelament, les peticions d’atur inicials van caure a 236.000 la setmana passada (s’esperava una dada de 244.000), reforçant la idea d’un mercat laboral encara sòlid.

Les borses europees van obrir la jornada amb lleugeres pujades, per sota del mig punt percentual, tanmateix el sentiment es va girar cap a les vendes en una sessió que no va presentar grans oscil·lacions. L’EuroStoxx 50 es va mantenir per sota dels 5.300 punts, mentre que el DAX alemany va oscil·lar al voltant dels 23.600, el CAC francès en els 7.500 i l’Ibex-35 en els 13.800.

Els inversors van seguir de prop la situació al Pròxim Orient, després que s’anunciés una possible nova ronda de negociacions entre els Estats Units i l’Iran. La sensació de treva entre Israel i l’Iran va ajudar a estabilitzar l’ànim als parquets.